Volem dedicar aquest post a aquells col·laboradors anònims que ens reclamaven respecte pels bombers i el sentiment de les famílies. Precisament per respecte i per sentiment hem reclamat les cintes, les gravacions d’Horta.
La voluntat d’amagar-se darrera els bombers, darrera la manipulació dels sentiments, és poder la maniobra més baixa i barroera que s’ha vist en molt de temps. Qualsevol, acostumat a gestionar situacions doloses, emocionalment difícils, sap que la racionalització, l’explicació als familiars, la busca de les causes que ajudin a evitar noves catàstrofes són una forma d’ajut i de reconeixement a les víctimes. Aquí deixem un enllaç amb e-noticies, amb les declaracions d’un familiar .
Demanem dos coses :
Demanem dos coses :
Respecte !!! Que no es vulgui manipular els sentiments per blindar al conseller i als responsables.
respecte és informació!!!.
respecte és informació!!!.
Volem les gravacions d’Horta, volem les cintes. És un dret del Parlament, un dret dels familiars, un dret dels ciutadans. Una negativa d’aquesta naturalesa no s’entendria a cap país democràtic.
Poder sí que s’entendria, com un intent antidemocràtic d’amagar responsabilitats.!!!
Us deixo amb l’article de X. Rius. De e-noticies
Saura s'amaga darrera els bombers
02 d'Agost de 2009
Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El País, 12 de juliol). Pel que sé hi ha fins i tot familiars que han preferit tirar pel dret respecte a eventuals responsabilitats penals del consistori.En tot cas, Saura va comparèixer amb una sala plena de comandaments dels Bombers. És una sort que dilluns passat, a dos quarts de cinc de la tarda, no hi hagués cap incendi arreu de Catalunya perquè no sé com ens ho haguéssim fet. Tota la cúpula del cos estava allà per a fer costat al conseller d'Interior. És com si en una compareixença sobre presumptes maltractaments o per una càrrega dels Antiavalots, el conseller hagués vingut amb tota la cúpula dels Mossos.Vaig aprofitar per a preguntar in situ a alguns dels presents i em van assegurar que havia estat una decisió voluntària, però costa de creure que 18 comandaments de bombers es posin d'acord per anar el mateix dia i la mateixa hora al mateix lloc. A més, hi ha precedents com quan, en una conferència del conseller, la sala estava plena de caps dels Mossos. En aquest cas, la presència de tants bombers també és sospitosa. Joan Saura ho devia saber amb antelació perquè va ser l'únic que no va posar cara de sorpresa. Almenys va tenir la delicadesa de no saludar-los a l'entrada, que hagués estat sens dubte la foto del dia, i només ho va fer al final amb la satisfacció afegida de qui ha sortit indemne d'una compareixença parlamentària. Ningú ha qüestionat fins ara la tasca dels Bombers, però amagar-se darrera de bombers és més vell que Maquiavel. El conseller d'Interior, de fet, ja ho va fer amb els Mossos quan confonia les crítiques a la seva gestió amb crítiques al cos. La presència de tants bombers, en efecte, va descol·locar l'oposició, que tenia una ocasió immillorable per preguntar directament si havien vingut per iniciativa pròpia, ni que fos a passadissos perquè no ho permet el reglament de la cambra. Saura va explicar el fets, però més aviat semblava una lliçó de meteorologia a càrrec de Mònica López perquè, ara per ara, ningú ha tingut accés ni a les gravacions ni a l'informe tècnic com van reclamar Xavier Pallarés, de CiU, o Jordi Muntanya, del PPC.
L'endemà, en una mostra de manca de respecte per la institució, encara se'n va anar a TV3 i Catalunya Ràdio per anunciar solemnement que han obert una investigació interna. Si han obert una investigació interna és perquè hi ha la sospita que no tot és va fer bé. Com deia Josep Antoni Duran i Lleida divendres a la seva carta setmanal: "Saura té l’habilitat de deixar caure notícies quan està apurat". Amb els Antibolonya va fer igual.Mai he confiat en les comissions d'investigació -la creada després del gran incendi del 94 només va servir per a exculpar CiU-, però després de llegir les excel·lents cròniques signades pel corresponsal de La Vanguardia a Lleida, Javier Ricou, potser caldria posar-lo al capdavant del dispositiu. Fins i tot han trobat objectes personals de les víctimes que es va deixar el departament en el lloc dels fets.
Malgrat la meva escassa confiança en la justícia -que com molt bé va dir un alcalde de Jerez és un cachondeo- confio més en el jutjat de Tortosa que ha obert diligències que en l'informe intern de la conselleria. Certament cal un "debat serè" sobre la tragèdia tal i com deia Joan Saura. Però, com en el cas Watergate, volem les cintes, conseller.
Saura s'amaga darrera els bombers
02 d'Agost de 2009
Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El País, 12 de juliol). Pel que sé hi ha fins i tot familiars que han preferit tirar pel dret respecte a eventuals responsabilitats penals del consistori.En tot cas, Saura va comparèixer amb una sala plena de comandaments dels Bombers. És una sort que dilluns passat, a dos quarts de cinc de la tarda, no hi hagués cap incendi arreu de Catalunya perquè no sé com ens ho haguéssim fet. Tota la cúpula del cos estava allà per a fer costat al conseller d'Interior. És com si en una compareixença sobre presumptes maltractaments o per una càrrega dels Antiavalots, el conseller hagués vingut amb tota la cúpula dels Mossos.Vaig aprofitar per a preguntar in situ a alguns dels presents i em van assegurar que havia estat una decisió voluntària, però costa de creure que 18 comandaments de bombers es posin d'acord per anar el mateix dia i la mateixa hora al mateix lloc. A més, hi ha precedents com quan, en una conferència del conseller, la sala estava plena de caps dels Mossos. En aquest cas, la presència de tants bombers també és sospitosa. Joan Saura ho devia saber amb antelació perquè va ser l'únic que no va posar cara de sorpresa. Almenys va tenir la delicadesa de no saludar-los a l'entrada, que hagués estat sens dubte la foto del dia, i només ho va fer al final amb la satisfacció afegida de qui ha sortit indemne d'una compareixença parlamentària. Ningú ha qüestionat fins ara la tasca dels Bombers, però amagar-se darrera de bombers és més vell que Maquiavel. El conseller d'Interior, de fet, ja ho va fer amb els Mossos quan confonia les crítiques a la seva gestió amb crítiques al cos. La presència de tants bombers, en efecte, va descol·locar l'oposició, que tenia una ocasió immillorable per preguntar directament si havien vingut per iniciativa pròpia, ni que fos a passadissos perquè no ho permet el reglament de la cambra. Saura va explicar el fets, però més aviat semblava una lliçó de meteorologia a càrrec de Mònica López perquè, ara per ara, ningú ha tingut accés ni a les gravacions ni a l'informe tècnic com van reclamar Xavier Pallarés, de CiU, o Jordi Muntanya, del PPC.
L'endemà, en una mostra de manca de respecte per la institució, encara se'n va anar a TV3 i Catalunya Ràdio per anunciar solemnement que han obert una investigació interna. Si han obert una investigació interna és perquè hi ha la sospita que no tot és va fer bé. Com deia Josep Antoni Duran i Lleida divendres a la seva carta setmanal: "Saura té l’habilitat de deixar caure notícies quan està apurat". Amb els Antibolonya va fer igual.Mai he confiat en les comissions d'investigació -la creada després del gran incendi del 94 només va servir per a exculpar CiU-, però després de llegir les excel·lents cròniques signades pel corresponsal de La Vanguardia a Lleida, Javier Ricou, potser caldria posar-lo al capdavant del dispositiu. Fins i tot han trobat objectes personals de les víctimes que es va deixar el departament en el lloc dels fets.
Malgrat la meva escassa confiança en la justícia -que com molt bé va dir un alcalde de Jerez és un cachondeo- confio més en el jutjat de Tortosa que ha obert diligències que en l'informe intern de la conselleria. Certament cal un "debat serè" sobre la tragèdia tal i com deia Joan Saura. Però, com en el cas Watergate, volem les cintes, conseller.
