diumenge, 9 d’agost del 2009

ORWELL.


A les drassanes de Gdansk, a l’extrem sud del Delta del Vistula fa calor; els núvols , la humitat dibuixen una sensació de xafogor. La gent passeja trista, resignada pel nou port. Una forta olor a fang. Cap ganes de escriure, “inútilment”, aquest post. És un deure, una promesa que li vaig fer al company Reys, company ( que no militant) del sindicat.

Li devem també a Orwell, Els polonesos, els reals i els ficticis, li devem molt a Orwell.

Corria l’any 1937 i el jove A. Blair ( Artur) vigilava la seu del POUM. Els guàrdies d’assalt havien ocupat l’edifici de la Telefònica a la Plaça Catalunya. Era maig. Eren les brigades internacionals. Era un jove lluitador antifeixista i un ja veterà lluitador antiestalinista. A la Catalunya del 37 coincidien les dues causes, compartides per lluitadors de molts colors (recordem Carrasco i Formiguera).
Governava l’esquerra, junt amb la soviètica, amb la historia més dogmàtica del món. Història certament dignificada per la derrota, per la llarga lluita antifranquista. Aquesta esquerra autosatisfeta, incapaç d’assumir una crítica, incapaç fins i tot de recordar la seva història.Convençuda de la seva raó històrica, torna a governar.

És aquí, a la Polònia de les càmeres a les comissaries, on es representarà la profecia de la videovigilància, 1984. La profecia d’una societat vigilada per un gran ull en poder dels governants. La paradoxa, és que l’ull, les càmeres que tot ho veuen, unes vigilen policies, altres estan en mans privades.

Invalida això la denúncia D’Orwell?. Creiem que no, l’escència de 1984 i de rebel·lió a la granja està viva, més viva que mai. El concepte d’ortodòxia, la correcció política, el pensament únic està més garantit que mai. Fins el punt que alguns sociòlegs denuncien que més del 80% dels ciutadans compateixen afirmacions ideològiques, sense que sàpiguen explicar els continguts. Com a la granja de la rebel·lió un exercit de servidors (gossos a l’obra) s’encarrega d’escampar i controlar el pensament. Els vigilants del pensament fan una profunda i eficient feina, una premsa submisa. Una xarxa d’empreses subvencionada. Intel·lectuals orgànics en el sentit “gramscia” del terme. Un exèrcit dogmàtic militant i molt actiu “Omnipresent”. L’escència de la denúncia orwelliana no és la càmera, la videovigilància, sinó el control del pensament. A través de tots el mitjans, incloent la xarxa, es tracta de controlar el pensament.

Un exercit de fanàtics, militants de religions sense divinitat, oficiants de rituals sense misteri, com els gossos de la rebel·lió a la granja, rastregen qualsevol dissidència de l’esquerra oficial.
Orwell està viu, com ho està la lluita de tots aquells que creuen en la llibertat de consciència, es diguin Carrasco i Formigera, es diguin Artur Blair. Orwell viu també avui aquí a Polònia per molt que el vulguin fossilitzar, per molt que se’l vulguin apropiar aquells, que no fa tant el van perseguir!!!

Cap veritat és absoluta, no seria veritat.
Qui ho va dir??)


Canviar una ortodòxia per altra no suposa necessàriament un progrés.



Qui ho va escriure???)

La policia del pensament:

Tots els animals són iguals, però alguns més iguals que altres