LA CRISI

Els dirigents més responsables, algún sindicat com el nostre, proposen la contenció amb certes despeses. No pot ser que el nombre de funcionaris, perdó... Ho diem malament, els funcionaris deuen aprovar un examen, una oposició i demostrar una vàlua. Tornem a començar: No por ser que el nombre de pagats, d’empleats i contractats a dit per l’administració es dispari en 4-5 anys, generant una despesa que supera i superarà l’increment de finançament. Estem en plena crisi.

Certament, no tanta despesa injustificada. El propi Obama i altres no tan mediàtics dirigents han proposat contenir el sous dels dirigents d’empreses i dels servidors públics, evitant blindatges i altres pràctiques no massa justificades, i que disparen sous a nivells èticament poc assumibles.

Per l'altra part, prediquem la cultura de l’esforç, esforç que deu tenir una compensació. Els dirigents que volem pel nostre país han de ser els millors possibles, els més preparats. TAMBÉ EN TEMPS DE CRISI. Per tant han d’estar ben pagats i reconeguts.

Com fer-ho? Com compaginar les dues condicions.??

Una proposta per una Polònia Justa i Agraïda: Els dirigents, presidents, consellers, diputats , senadors i tots els càrrecs siguin electes o no deuran cobrar un 20% més, del que cobrarien a la vida privada en funció del seu currículum i de la seva formació.

Si són enginyers, sou d’enginyer més un 20%. Si metges, sou de metge més un 20%. Si graduat, sou de graduat més un 20% i dos ous durs.

Servir al País és un honor i també un treball, per tant deu estar ben pagat però no pot ser una bicoca!!!!

Amb aquest govern. Un veritable estalvi.

Article dedicat per Solidarnosc al Diputat Dilme a qui tant han criticat.

LA PINTADA.

Hi ha una pintada a una paret d’un poble del Delta, que diu : “Paga multes, apadrina un mosso”: La saviesa popular; diu un bon periodista de la Veu de l’Ebre. Afegeix parlant dels mossos “tenen graduat i poca cosa més”. Cert i no nomes alguns mossos.

És molt fàcil posar-se amb els mossos (amb raó, no sempre) però és més just posar-se amb els veritables responsables d’una política massa vegades recaptatòria. El veritable i radical grafitti que Solidarnosc proposa és :

“Paga multes, apadrina un President.. i algun conseller”.

Certament, algun bon periodista sense faltar a la veritat podria dir:
“Tenen graduat i poca cosa més”

Resposta d’un President: Què els hi passa Srs/es. periodistes, Senyores, Srs. diputats?? No saben que Polònia i jo som així.....??. No saben que hem tingut de passar unes eleccions?

Cert, i els mossos han tingut de passar més que un curset.

Que ningú oblidi que som a Polònia.

ASSAIG DE CÀNTIC.

Fa pocs dies un diputat de nom Xavier Dilme escrivia: “Sempre que es qüestiona la manca d’aquest suposat govern, la culpa és dels anys de CIU...... Si algú encara ho dubtava..... les ventades del cap de setmana. La culpa és dels ajuntaments i dels meteoròlegs. I avall! Les acusacions però no les fa un indocumentat, o millor dit, algú que no deuria permetre’s el luxe de ser un indocumentat, les fa el President de Catalunya, José Montilla”.

Què has dit? Com t’atreveixes?? Anatema !! És un escàndol!!!! Notícia!!! Li ha dit indocumentat! Quina manca de respecte institucional.

Llegeixo i torno a llegir, i la veritat, comparat amb lo que se li diu i va dir a Pujol (xenòfob, provincià), Aznar, el mateix Felipe Gonzalez (Mister X) o Suarez (tahur del Missisipi), les afirmacions de Dilme són d’una innocència que espanta. Tan indefens, tan dèbil i tan tarara.....tat, veuen al President??

Polònia , ai Polònia. Ara tan rica, culta... desnortada pàtria.

La mateixa setmana.... al Parlament, presidit per un reconegut intel·lectual (no sigui dit): Li cridaven l’atenció a una Diputada per dir-li a un altre diputat: Que mentia!! Fi de la discrepància. Fi del Debat.

“És més important evitar que sigui dit que es menteix, que no, que efectivament es diguin mentides” Deia un blocaire. Deu ser més important evitar que es digui que un President és un indocumentat que no pas tenir un President o..... dos “ poc documentats”

Ai Polònia , Polònia que cansats estem de la nostra
Covarda , vella tan salvatge terra
...................................................
.................................................
Car, ai Polònia, som també molt covards i salvatges
I estimem a més amb un desesperat dolor
Aquesta meva pobre,
Bruta, trista, dissortada pàtria.

PAPAITO STALIN

Durant l’època d’Stalin, a l’antiga Unió soviètica (URSS), miler de persones van ser deportades a Sibèria. Ètnies senceres, entre elles la del propi Stalin, originari del Càucas.

Milers van morir de fam i inanició. Tot un genocidi. Conten que Stalin va donar l’ordre de difondre massivament la següent fal·làcia: Stalin, el Pare Stalin no ho sap; si ho sabés tot això no passaria.

Milers de deportats morien intentant fer-ho saber a Stalin, pensant que si el pare Stalin ho sabés no passaria. Morien essent i sentint-se “Stalinistes”.

Quan em van explicar per primera vegada aquesta anècdota, em va semblar impossible. Avui, veritat o no, sé que està en lo més íntim de qualsevol dogmatisme.

El rei va nu:
Mai el rei va nu. I si ho va, deu ser perquè està de moda. I si no ho està, s’imposa la moda. El rei mai té la culpa. Si el rei ho sabés no passaria. La superioritat moral del poder (del nostre color) no és discuteix, es dòna per suposada. Posem que parlo de la Unió Soviètica,

Sempre és més fàcil creure que pensar.

UNA MÓN GRIS. UNA EUROPA FOSCA

Mig endormiscat al sofà, després de dinar m’expliquen com un dels nostres afiliats de “Solidaricat Rural” li tanquen la granja. Una sentencia del Tribunal suprem de Polònia, contra la prèvia de l’audiència territorial, li obliga a tancar la seva explotació agrícola. La de sempre. Hom pot pensar que es tracta d’una explotació cercenà a una àrea urbana metropolitana. No, les edificacions són recents i han vingut fa poc en busca de camp, verd i paisatge. Han comprat el paisatge i els jutges els han donat la raó.

Fa pocs dies un altre dels nostres amics es veia obligat a embolcallar les esquelles del seu bestia per evitar fer soroll. A un grup de veïns (recent vinguts) els molestava.

Els focs de Sant Joan o la Patum de Berga, les tradicions de foc i festa de molts dels nostres pobles perillen davant les directives Europees. També el “bous”. El Mediterrani retrocedeix , el Renaixement ha mort. El “bonisme” triomfa. Un uniformisme moral i polític envaeix Europa. “El bucolisme de debò”.

La mort de la diversitat? La fi de la discrepància, de la tensió intel·lectual?? La superioritat moral d’una determinada idea? Un món plàcid i en pau eterna amb sí mateix i amb la natura??? Una realitat plàcida i gris?? Un altra Europa de l’Est amb altres paràmetres?? També en nom de la Ciència? En nom de l’ecologisme científic, després del socialisme científic i real? En nom de totes les ciències ??

Solidar.cat no pot admetre que l’Ecologia, la biologia, la medicina, l’ enginyeria o l’ urbanisme siguin patrimoni de ningú. Creiem en un “possible canvi climàtic”, però també estem convençuts que la resposta no és patrimoni de ningú. Ecologia sí , ecologisme no. Ciència si. Ciència “com única categoria moral: No”. Arriba l’hora de la dicotomia entre dogma i sentit comú. Més enllà de colors polítics. La tècnica, la ciència, també la tradició, la poesia, els valors, la follia i el plaer. No tenen amo, són de tots. Sense color polític. Moltes coses han canviat. Moltes han de canviar.
Trobarem gent que per damunt de colors i bàndols, vulgui parlar de solucions comuns i respecte, de bous i natura, de focs artificials i cultura, d’energies netes i utilització d’energies possibles, de seguretat nuclear, de CO2. D’utilització de tècnica i ciència com a millora. De gestió de l’aigua i de...... compartir. Per això és gestiona, per als homes.

En fi un món on la discrepància i la confrontació sigui oberta i possible. No una nova Europa de l’Est, ni un nova Espanya o Europa eterna . Ni un Nou eco- socialisme de debò. Ni una Nova superioritat racial i cultural, ni una nova Edat mitjana plena de dogmes i correccions.

Volem Patums, granges i bous i estem contra la pol·lució i el canvi climàtic però volem saber si l’energia nuclear pot ser una part de la resposta, volem energies netes, pagesos i grangers. I comoditats, i altra vegada festa i xerinola. I Bous i Patums I sentit comú.

EMERGÈNCIA NACIONAL

La crisi financera dispara les comissions de bancs i caixes. Mentre el Fòrum de Davos va concloure amb núvols grisos, amb més preguntes que respostes i amb la previsible possibilitat de què la recessió dugui a fortes tensions socials.

Fa pocs dies, un alt dirigent europeu la deia grossa (Com reflectia l’avui); deia: “Espanya tornarà a ser agrícola”.

No volem ser tant pessimistes, però mentre la Polònia oficial està de festes, xerinoles, manifestacions, discussions i malentesos. La destrucció del teixit empresarial és un fet i un fet de dimensions cada vegada més preocupants. La Banca, aquella banca a qui s’ha ajudat amb diners públics no dóna crèdits (ni a empreses sanejades amb patrimoni, amb vialitat, però que pateixen de manca de diner circulant). La destrucció de teixit empresarial és una EMERGÈNCIA NACIONAL.

Què fem, què estan fent els sindicats: Els famosos sindicats de classe callen i atorguen, ni se’ls veu ni se’ls espera. Perdó, mentim tenen una certa presència al País Valencià on s’oposen tant a Camps, com a Rita Barbera i són actius a la Catalunya Nord on s’oposen a Sarkozy i esperen negociar amb la Bruni.

Els governs, “d’esquerres ells” no habiliten ajudes per la gent: Pels bancs sí. Com sempre “més dogmes que idees”, més promeses que realitats. Estil ZP. La batalla política els hi és favorable (el PP està ocupat en oposar-se a l’eutanàsia, mentre s’aplica en concretar la pròpia).

Solidarnosc fem una crida: Catalans Estem en emergència nacional!!!!!. Prou destrucció del teixit empresarial. Prou destrucció de llocs de treball. Cridem a una actitud responsable. Ni silenci còmplice, ni mobilitzacions irresponsables. Mesures. Ajudes. No sols a la Banca... també a la gent, al teixit empresarial. Caritat amb la banca? Com es pot ser caritatiu amb un ric?. Justícia amb la gent.

(Algú s’imagina quina en farien els sindicats, els moviments veïnals, les plataformes amb un altre govern???)

Volem mesures i que ens avisin si s’ha de negociar amb la Bruni.

Signat,
Solidar.cat

Posem que no parlo de Madrid:

“Advertit el perill el que no hauria de fer ningú és assumir-ne les conseqüències amb fatalitat”. ( Vicent Sanchis a l’AVUI:
http://www.avui.cat/article/opinio/52676/catala/llengua/o/dialecte.html)




No. No parla del temporal ... o poder sí?



Veiem que diu: “El català corre un seriós perill de dialectització, d’esdevenir un patuès més del castellà. Feta la constatació, advertit el perill, el que no hauria de fer ningú és assumir-ne les conseqüències amb fatalitat, resignar-s’hi.”

Poder sí que parla de la ventada. O No???


On està Monty???