Durant l’època d’Stalin, a l’antiga Unió soviètica (URSS), miler de persones van ser deportades a Sibèria. Ètnies senceres, entre elles la del propi Stalin, originari del Càucas.
Milers van morir de fam i inanició. Tot un genocidi. Conten que Stalin va donar l’ordre de difondre massivament la següent fal·làcia: Stalin, el Pare Stalin no ho sap; si ho sabés tot això no passaria.
Milers de deportats morien intentant fer-ho saber a Stalin, pensant que si el pare Stalin ho sabés no passaria. Morien essent i sentint-se “Stalinistes”.
Quan em van explicar per primera vegada aquesta anècdota, em va semblar impossible. Avui, veritat o no, sé que està en lo més íntim de qualsevol dogmatisme.
El rei va nu:
Mai el rei va nu. I si ho va, deu ser perquè està de moda. I si no ho està, s’imposa la moda. El rei mai té la culpa. Si el rei ho sabés no passaria. La superioritat moral del poder (del nostre color) no és discuteix, es dòna per suposada. Posem que parlo de la Unió Soviètica,
Sempre és més fàcil creure que pensar.
Milers van morir de fam i inanició. Tot un genocidi. Conten que Stalin va donar l’ordre de difondre massivament la següent fal·làcia: Stalin, el Pare Stalin no ho sap; si ho sabés tot això no passaria.
Milers de deportats morien intentant fer-ho saber a Stalin, pensant que si el pare Stalin ho sabés no passaria. Morien essent i sentint-se “Stalinistes”.
Quan em van explicar per primera vegada aquesta anècdota, em va semblar impossible. Avui, veritat o no, sé que està en lo més íntim de qualsevol dogmatisme.
El rei va nu:
Mai el rei va nu. I si ho va, deu ser perquè està de moda. I si no ho està, s’imposa la moda. El rei mai té la culpa. Si el rei ho sabés no passaria. La superioritat moral del poder (del nostre color) no és discuteix, es dòna per suposada. Posem que parlo de la Unió Soviètica,
Sempre és més fàcil creure que pensar.
2 comentaris:
Me pregunto quants de milions de persones han digut morir d'inanició gràcies a les bones pràctiques del liberalisme econòmic, que com a bons camarades feu bé en defensar. Si tenim en compte que, pel que sembla, l'alimentació serà "una de les grans batalles del segle XXI", per no parlar de l'especulació provocada pels biocombustibles, encara me pregunto més "quants milions més moriran"? Incògnita. Bastants de zeros.
Per altra banda, que no sabeu que el mur de Berlin va caure fa 20 anys? Potser el fet que Wall Street també estigue en runes me dóna la resposta.
Semblaria ridícul treure lo fantasma d'Stalin com si fos un espantall, de no ser que tingueu un neguit real. Crec que comenceu a dubtar, ara que el liberalisme ha fracassat i mos enfonsa poc a poc en l'abisme. Crec que teniu por de que la gent se pregunte si era possible un altre camí. Ara que, estic ben segur que lo vostre comissariat de Control Social i Propaganda ja deu haver pres cartes en l'assumpte. Per cert, recordeu Argentina, fa cosa de 5 ó 6 anys?
Ai ,ai. Quina cosa. Ni som lliberals ni ho volem ser. Si ens tenim que definir seria més aviat socialdemòcrates, molt demòcrates en lo polític, molt social en lo econòmic. Molt lliberals en les costums. Lliberals en el sentit d’Obama nomes a ratets , és massa de dretes. Fantasmes? Haber- los, ailos, només cal veure la utilització del poder a Espanya i a Catalunya. Mentre no els afecte políticament se’ls hi fot lo paro. Papaito Zp no ho sabia , papito Montilla no ho sabia. Dogmatisme en hi ha que no volen veure el rei nu. Un respecte pels idealistes, però no va malament un ratet de realitat i possibilisme. La vida és dura i el despertar sempre arriba encara que sigui tard.
Solidarnosc.Com veus som anonims i clandestins
Publica un comentari a l'entrada