Avui dia 26 d'agost és el dia de la mare de Déu de Czestochowa, la patrona de Polònia, la nostra Moreneta. Hem peregrinat a Jasna Góra a demanar a la Verge pel nostre país, que ens lliure de plagues i de mals governs. Esperem que ens escolti.
dimecres, 26 d’agost del 2009
dijous, 13 d’agost del 2009
ESPIAR ÉS VENCER!!!
Ahir, dèiem abans d’ahir, que Orwell estava viu. Ahir, dèiem ahir, que Zaragoza confessava que controlava, coneixia, sopars de duro, vull dir trobades secretes.. Si eren secretes,..... com les coneixia eh, eh??? El concepte espiar és molt ample. Uns espien de reüll, altres ja entren en camins més sofisticats. I ai, ai, el merder que s’ha organitzat amb tot això a Polònia. Avui aportem fonts diferents: Un magazine francès molt prestigiós, que surt els dilluns a 25 euros. I els cometaris de dos diaris del nord. Ni entrem ni sortim: Es publica a França, a Navarra i al País Basc. Ens passa com amb “las meigas”. Haberlas? Haylas. Ai-las!!! Nosaltres no creiem, però.... Ara sempre em considerat als socialistes soviètics- un perill per la llibertat. Un perill per la llibertat de Polònia, segur!!!!!
Contrasta però la serenitat de Nafaroa- Bai, comparada amb la histèria (o és història?) del PP, un altre perill, o el perill són els dos propietaris de l'Estat?
La Lettre de l'Expansion, que publicava dilluns la notícia, és com hem dit, un magazine francès:
La Lettre de l'Expansion est un magazine français présenté sous forme de lettre confidentielle vendue sous abonnement.
Publiée par le groupe Express-Expansion tous les lundis matin, cette lettre apporte à un lectorat de cadres supérieurs, de décideurs politiques et économiques huit pages d'informations puisées aux meilleures sources, vérifiées par des journalistes spécialisés.
Le numéro est vendu 25 euros.
http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2009/08/12/politica/euskadi/d12eus14.1562014.php
Nafarroa Bai estaría siendo víctima de un caso de espionaje si se confirma la veracidad de la información que recientemente reveló la revista francesa La Lettre de l'Expansion. Esta prestigiosa publicación francesa, perteneciente al grupo Express-Expansion que edita el conocido semanario de opinión L'Express , se hizo eco en su número correspondiente al 27 de abril de los intentos que supuestamente se hicieron desde el PSOE para infiltrarse en Nafarroa Bai.
"El partido socialista habría utilizado sus contactos en el seno de los servicios de información españoles para infiltrarse en la coalición Nafarroa Bai, que agrupa a cuatro partidos nacionalistas vascos", puede leerse en el número 1.944 de este semanario, que añade cúal sería el fin de este operativo. "Objetivo: desestabilizar a su rival, que le arrebató el segundo lugar en las últimas elecciones regionales en Navarra", concluye La Lettre de l'Expansion, una publicación que se edita todos los lunes por la mañana y que se dedica a la difusión de informaciones de carácter confidencial.
La revelación de La Lettre de l'Expansion , que implica en el presunto operativo de espionaje a los servicios de información españoles, debe ser tenida en consideración, al menos si se atiende a la trayectoria de esta publicación que tiene entre la mayoría de sus abonados a cuadros superiores de empresas e instituciones, así como políticos y economistas ejecutivos. Se trata de un semanario con un perfil elitista que nutre sus ocho páginas de informaciones obtenidas a través de fuentes de contrastada solvencia y verificadas por periodistas especializados. Prueba de su calidad es que cada número sale a la venta al público al precio de 25 euros.
Larga trayectoriaLa Lettre de l'Expansion cuenta con una dilatada trayectoria en el mercado de prensa francesa y está avalada por la fiable documentación que habitualmente tienen sus fuentes de información. En el país galo ha demostrado en más de una ocasión disponer de informaciones exclusivas de asuntos relacionados con el Ejército y la Policía.
En el caso de esta noticia, el semanario evidencia tener un buen conocimiento de la realidad política de Navarra, convertida desde hace muchísimos años en una cuestión de Estado, como ya quedó demostrado tras las elecciones forales de 2007, en las que el PSOE vetó el acuerdo alcanzado entre PSN, NaBai e IUN para formar un gobierno de progreso.
Precisamente fue en estos comicios en los que la coalición que integran Aralar, Eusko Alkartasuna, Batzarre y PNV arrebató el segundo puesto al PSN. Entonces, NaBai concitó el apoyo de 77.872 ciudadanos (el 23,62% del total de los votantes), mientras que los socialistas se quedaron en 74.158 votos (el 22,49%).
http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2009/08/13/politica/euskadi/d13eus13.1562455d.php
El Ministerio del Interior aseguró ayer a Nafarroa Bai que nunca se ha planteado ni ha utilizado sus servicios policiales para infiltrarse en el seno de la coalición. El titular de este Departamento, Alfredo Pérez Rubalcaba, garantizó a la diputada Uxue Barkos, en el transcurso de la conversación telefónica que mantuvieron ambos políticos, que la información difundida por La Lettre de l'Expansion es falsa y que exigirá a este medio de comunicación que publique un desmentido.
Este prestigioso semanario digital francés reveló en su edición del pasado 27 de abril que "el Partido Socialista español habría utilizado sus contactos en el seno de los servicios de información españoles para infiltrarse en la coalición Nafarroa Bai" y especificaba que el objetivo de estos movimientos era "desestabilizar a su rival, que le arrebató el segundo lugar en las últimas elecciones regionales de Navarra", celebradas el 27 de mayo de 2007.
La noticia, que ya era conocida por algunos dirigentes de NaBai, fue recibida "con sorpresa y preocupación" por Barkos, quien consideró que "no es una anécdota que un medio de comunicación riguroso, como lo ha demostrado éste a lo largo de su dilatada historia, publique una información de esta gravedad".
Tras atender las explicaciones que le trasladó Rubalcaba, la aforada navarra adelantó que en el caso de que esta revista no acepte publicar una rectificación y defienda la solvencia de su información, pedirá que el ministro del Interior comparezca en el Congreso y aclare los hechos.
"Entendemos que es Interior el que debe exigir el desmentido, y esperemos que así se haga para la tranquilidad de todos, pero si no se produjera, iniciaremos las acciones parlamentarias oportunas", precisó Barkos. La diputada no pasó por alto que esta supuesta trama de espionaje coincida con un momento en que "son muchas las voces, sobre todo desde el principal partido de la oposición, que achacan actitudes similares a la dirección del Ministerio del Interior y, por lo tanto, a la acción del Gobierno central".
El coordinador de Aralar en Navarra y parlamentario de NaBai, Txentxo Jiménez, aseguró que su formación estaba al corriente del confidencial revelado por La Lettre de l'Expansion "antes de ser publicado" por este periódico, si bien no quiso entrar en detalles.
Publiée par le groupe Express-Expansion tous les lundis matin, cette lettre apporte à un lectorat de cadres supérieurs, de décideurs politiques et économiques huit pages d'informations puisées aux meilleures sources, vérifiées par des journalistes spécialisés.
Le numéro est vendu 25 euros.
http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2009/08/12/politica/euskadi/d12eus14.1562014.phpNafarroa Bai estaría siendo víctima de un caso de espionaje si se confirma la veracidad de la información que recientemente reveló la revista francesa La Lettre de l'Expansion. Esta prestigiosa publicación francesa, perteneciente al grupo Express-Expansion que edita el conocido semanario de opinión L'Express , se hizo eco en su número correspondiente al 27 de abril de los intentos que supuestamente se hicieron desde el PSOE para infiltrarse en Nafarroa Bai.
"El partido socialista habría utilizado sus contactos en el seno de los servicios de información españoles para infiltrarse en la coalición Nafarroa Bai, que agrupa a cuatro partidos nacionalistas vascos", puede leerse en el número 1.944 de este semanario, que añade cúal sería el fin de este operativo. "Objetivo: desestabilizar a su rival, que le arrebató el segundo lugar en las últimas elecciones regionales en Navarra", concluye La Lettre de l'Expansion, una publicación que se edita todos los lunes por la mañana y que se dedica a la difusión de informaciones de carácter confidencial.
La revelación de La Lettre de l'Expansion , que implica en el presunto operativo de espionaje a los servicios de información españoles, debe ser tenida en consideración, al menos si se atiende a la trayectoria de esta publicación que tiene entre la mayoría de sus abonados a cuadros superiores de empresas e instituciones, así como políticos y economistas ejecutivos. Se trata de un semanario con un perfil elitista que nutre sus ocho páginas de informaciones obtenidas a través de fuentes de contrastada solvencia y verificadas por periodistas especializados. Prueba de su calidad es que cada número sale a la venta al público al precio de 25 euros.
Larga trayectoriaLa Lettre de l'Expansion cuenta con una dilatada trayectoria en el mercado de prensa francesa y está avalada por la fiable documentación que habitualmente tienen sus fuentes de información. En el país galo ha demostrado en más de una ocasión disponer de informaciones exclusivas de asuntos relacionados con el Ejército y la Policía.
En el caso de esta noticia, el semanario evidencia tener un buen conocimiento de la realidad política de Navarra, convertida desde hace muchísimos años en una cuestión de Estado, como ya quedó demostrado tras las elecciones forales de 2007, en las que el PSOE vetó el acuerdo alcanzado entre PSN, NaBai e IUN para formar un gobierno de progreso.
Precisamente fue en estos comicios en los que la coalición que integran Aralar, Eusko Alkartasuna, Batzarre y PNV arrebató el segundo puesto al PSN. Entonces, NaBai concitó el apoyo de 77.872 ciudadanos (el 23,62% del total de los votantes), mientras que los socialistas se quedaron en 74.158 votos (el 22,49%).
http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2009/08/13/politica/euskadi/d13eus13.1562455d.php
El Ministerio del Interior aseguró ayer a Nafarroa Bai que nunca se ha planteado ni ha utilizado sus servicios policiales para infiltrarse en el seno de la coalición. El titular de este Departamento, Alfredo Pérez Rubalcaba, garantizó a la diputada Uxue Barkos, en el transcurso de la conversación telefónica que mantuvieron ambos políticos, que la información difundida por La Lettre de l'Expansion es falsa y que exigirá a este medio de comunicación que publique un desmentido.
Este prestigioso semanario digital francés reveló en su edición del pasado 27 de abril que "el Partido Socialista español habría utilizado sus contactos en el seno de los servicios de información españoles para infiltrarse en la coalición Nafarroa Bai" y especificaba que el objetivo de estos movimientos era "desestabilizar a su rival, que le arrebató el segundo lugar en las últimas elecciones regionales de Navarra", celebradas el 27 de mayo de 2007.
La noticia, que ya era conocida por algunos dirigentes de NaBai, fue recibida "con sorpresa y preocupación" por Barkos, quien consideró que "no es una anécdota que un medio de comunicación riguroso, como lo ha demostrado éste a lo largo de su dilatada historia, publique una información de esta gravedad".
Tras atender las explicaciones que le trasladó Rubalcaba, la aforada navarra adelantó que en el caso de que esta revista no acepte publicar una rectificación y defienda la solvencia de su información, pedirá que el ministro del Interior comparezca en el Congreso y aclare los hechos.
"Entendemos que es Interior el que debe exigir el desmentido, y esperemos que así se haga para la tranquilidad de todos, pero si no se produjera, iniciaremos las acciones parlamentarias oportunas", precisó Barkos. La diputada no pasó por alto que esta supuesta trama de espionaje coincida con un momento en que "son muchas las voces, sobre todo desde el principal partido de la oposición, que achacan actitudes similares a la dirección del Ministerio del Interior y, por lo tanto, a la acción del Gobierno central".
El coordinador de Aralar en Navarra y parlamentario de NaBai, Txentxo Jiménez, aseguró que su formación estaba al corriente del confidencial revelado por La Lettre de l'Expansion "antes de ser publicado" por este periódico, si bien no quiso entrar en detalles.
CIMERA UN BON BLOG.RECOMANAT!!
Com és agost i no estem per treballar volem publicar un post d’un blog germà. Sí, Sí, germà nostre i del contuberni internacional proto català i democràtic (per tant antisoviètic....) S’entén. Oi què s’enten? Au a entretindre’s que com a mínim és interessant i diu alguna veritat, verdadera. El servim amb comentaris i tot. La informació a traves dels seus links és extraordinària i de qualitat!! Com diuen els cimerencs... Soviètics abstenui-vos. http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fcimeraextra.blogspot.com%2F2009%2F08%2Fbou-per-bestia-grossa-v-arguments.html&h=f61bafca26ea39576390f649790d33fd
· Què és Cimeraextra? · · Qui som els cimerencs?· mailto:cimeraextra@gmail.com
dimecres, agost 12, 2009
Bou per bèstia grossa (V): retratant la farsa
Compatriotes, permeteu-me destorbar el vostre descans estiuenc amb una posada al dia del nostre (de tots) estimat blog. Així, de passada li treiem la pols, i us donem carnassa per passar el que queda de les vostres vacances. És munició bonica de poder dir, que podeu compartir amb els vostres amics i familiars, per tal que ells l'escampin també pels 'puestus', amb l'objectiu d'evangelitzar els descreguts, els que encara no volen veure la gran estafa. Ja em disculpareu que hi torni, eh? Però és que el tema em té escandalitzat, gairebé fins al punt de l'obsessió. Començo a preocupar-me. Si de cas, ja aniré al metge. Bé, sigui com sigui, mentre el transtorn no passi d'aquí, de divulgar les falsedats del nou model de finançament, seguiré al peu del canó. retrattnt aquesta farsa descomunal. Algunes coses no són estrictament noves, però sí potser poc conegudes, i en qualsevol cas, no va pas malament, fer-ne una recopilació. Aquí va:Aïllament o multitud. La turba sociata ha repetit fins a la extenuació que aquest és el millor acord de finançament de la història, i assenyala tramposament amb el dit a aquells que no l'han volgut subscriure. Acusen CiUT de "no haver estat en primera línia en aquest gran moment del país", diu Castells, mentre els seus correligionaris asseguren que Convergència es troba en l'aïllament total, en la marginalitat absoluta, basant-se en un hipotètic suport (no demostrat) a l'acord de l'anomenda societat civil catalana, que en llenguatge sociata vol dir sindicats subvencionats, institucions immerses en la confusió i poca cosa més. El que no mencionen és el reguitzell d'entitats, plataformes, col·lectius del país que o bé no s'han pronunciat encara perquè tenen dubtes raonables o ho han fet per criticar l'acord. Bé, doncs, perquè en en quedi constància, i tot i que de ben segur que ja els coneixeu, aquí us passo un enllaç ben interessant on hi trobareu un llistat d'articles publicats en contra del nou model. Són analistes, experts i intel·lectuals no arrenglerats amb els partits del govern que diuen en veu alta el que molts patriotes sospiten en veu baixa: això és una enganyifa. Són textos molt recomanables, lectura enriquidora, però gens farragosa: ideal per la platgeta.Càlculs tripartits o estudis sòlids. Més densos són alguns dels informes sobre el nou model finançament que s'han anat publicant les últimes setmanes. I a mida que passa el temps, aquests estudis són més rigorosos, més exhaustius, més sòlids. Sobretot, en comparació amb els càlculs i les projeccions que han fet els matxaques de Castells. Una de les estimacions del tripartit que més forat ha aconseguit fer entre l'opinió pública és que Catalunya quedarà per primera vegada per damunt de la mitjana espanyola un cop repartits els diners del nou finançament. Ja hem explicat en aquesta sèrie de posts, que durant una pila de mesos no era quedar només per damunt de la mitjana, sinó mantenir la posició en el rànquing de comunitats abans i després de repartir els diners. A això, s'hi va renunciar, i la moto es va vendre amb la història aquesta de "quedar per damunt de la mitjana des del primer any d'aplicació del model, l'any 2009". Doncs bé, segons un estudi de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), amb el nou model Catalunya no arribaria a la mitjana (100) el primer any. Mireu el quadre bonic de poder dir, o si voleu passar l'estona i en teniu ganes, llegiu-vos l'estudi on hi trobareu altres perles que desmenteixen el mite del "canvi de model".Societat civil o sicaris tabernaris. El més curiós de tot plegat és qui són aquests de la Fedea. Si ens passegem una miqueta pel seu web, veiem que els patrons de la Fundació són vells coneguts: Vilarasau, Oliu, Alemany, Brufau, Fainé... tots ells, gens sospitosos de patriotes, i tots ells membres honorífics del que en podríem dir establishment català. Representen part de la societat civil que NO HI ERA el dia que el tripi va fer un acte masturbatori a Palau per explicar les bondats del nou model de finançament. L'Alfred Rexach va escriure una excel·lent crònica d'aquell pessebre: farcit d'alts càrrecs i empleats de la Generalitat per tal d'omplir la sala i que no es veiés massa buida. La societat civil no hi va anar, i a falta de societat civil, bé que serveixen les minyones obedients que tens en nòmina. És força simptomàtic que aquella part de la societat civil que ràpidament s'arrenglera amb el poder no només s'abstingués d'anar aquell acte, sinó que a sobre encarregui estudis i informes per desmuntar el nou model de finançament. Certament, l'acord que es va tancar deu ser una pífia monumental.Per cert, per acabar, encara una apunt més. Us volem presentar Pep Taberner i Riu. Ens arriba a la redacció del Cimera que aquell dia un individu que responia per aquest nom va impedir que alguns dels periodistes interessats en entrevistar (micròfon en mà) els assistents d'aquell esdeveniment lamentable poguessin fer-ho. L'objectiu era, és clar, evitar que ràdios i teles reflectissin que allò estava ple d'alcaldes sociates, i de sicaris a sou. Amb el pitjor estil tabernari, el Taberner aquest va prohibir sota amenaça i de males maneres ("Aquí mano jo!!!") que determinats professionals de la informació fessin la seva feina. Ja us podeu imaginar que aquest adjunt de premsa de Presidència ha sortit de l'escola de Nicaragua, i és un bon deixeble , no cal dir-ho, de personatges com Antoni Bolaño, Gemma Ribas i Manel Franch.
Escrit per Amic Mestres a les 21:40
6 comentaris:
Joan ha dit...
Ostia!!! Impresionant!!He revisat molt per sobre (es per imprimir i analitzar a fons) aquest informe i sembla demolidor. Nomes el titol ja és d'impacte: "Nuevo acuerdo de financiación REGIONAL,..." Si, si, REGIONAL!!Les conclusions també son per emmarcarles. La perla:Ambos sistemas comparten una peculiar forma de esquizofrenia. Los dos establecen normasteóricas de reparto de la financiación en base a indicadores objetivos que en principio deberíanaproximar razonablemente bien los recursos que necesitaría cada comunidad autónoma parapoder prestar a sus ciudadanos servicios públicos de una calidad similar, pero ninguno de ellosgarantiza el cumplimiento siquiera aproximado de tales normas ni a corto ni a largo plazo. Enambos casos se parte de una asignación inicial arbitraria, muy condicionada por el status quo einconsistente con la norma, y en ninguno de ellos se establecen mecanismos dinámicos queaseguren que la distribución de la financiación se irá acercando gradualmente al patrón que seconsidera en principio deseable. De hecho, la evolución del sistema será, en ambos casos, frutoesencialmente de los caprichos del azarD'on collons va treure en Putxi la xifra de 3.855 milions?
13/8/09 09:54
Joan ha dit...
Ah!I els responsables d'aquest informe son "quatre arreplegats"http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp
13/8/09 09:57
Amic Mestres ha dit...
Efectivament, amic Joan. Els responsables d'aquest estudi no són uns qualsevols. Si t'hi fixes, en el post, ja els retrato una miqueta, quan parlo de la societat civil, en l'últim apartat.Però independentment de qui l'hagi encarregat, i també independentment de la lectura ideològica que cadascú en vulgui fer de les conclusions, es tracta d'un estudi solvent que revela que el nou model continua sent una mala còpia de l'anterior. I això, per la part que ens toca, i fent la lectura patriòtica que ens correspon, deixa amb el cul a l'aire a tots aquells que ens van voler vendre la moto.Salut!
13/8/09 12:27
Dessmond ha dit...
He deixat la crema solar i la tovallola per llegir el darrer post cimerenc. Certament, la presa de pèl és barroera i majúscula. Per poc que gratis, la sospita no solament es confirma, sinó que augmenta.Gràcies Amic Mestres per aquesta nova font d'informació. El país mai sabrà com pagar-vos justament tot el que esteu fent. La vostra reentré és imparable!PS: Quina pinta el neng de la darrera foto! Tabernari, tabernari.
13/8/09 13:11
Anònim ha dit...
Quin ocellot, aquest taberner!!!! Gràcies per presentar-nos-el. Més val anar pel món ben advertits dels sociates més perillosos.
13/8/09 13:33
Anònim ha dit...
MALGRAT TOT,JO ELS CREIA MES INTELIGENTS. HAN SAP GREU PER EL CONSELLERR CASTELLS,QUIN PAPAROT POBRER HOME.JUGANT AMB BCN.
13/8/09 13:53
dimecres, 12 d’agost del 2009
ZARAGOZA CONFESA QUE ESPIEN!!!!
Comença el matí amb el Sr. (és un dir) Zaragoza a la TV oficial “polaca”. Afirma, que ell, secretari d’organització del PS polonès, coneix, sap, té notícies certes, de trobades secretes, sopars, converses també secretes entre dirigents del PP i de CIU. Conclou que torna el Majèstic. Tan si val el que diguin els de CIU.
L’escoltem entre estupefactes i divertits. Ho comentem: O aquest individuo és tonto o és un cínic o és un cínic malvat que ens pren a tots/ o alguns per ximples!!!
El responsable d’organització del PSC confessà que té coneixement de les converses suposadament secretes del PP amb CiU. Llavors, llavors “aquest tio” espia al PP!!!! Fa un seguiment del PP i de CiU!!! O sia, la Cospedal tenia raó !!! Aquí en té la prova!!!
Que la porti a Europa!!!!
Del que no informa, Zaragoza, és de les converses secretes entre PP I PSOE al País Basc!! Suposem que si són secretes, és que són secretes i que no les sabrem a no ser que algú faci d’espia.
Per la tarda escoltem al Sr. (és un altre dir) Arenas. Afirma que “espías, haber-los hay-los” i que tothom ho sap. Fins i tot recorda el Gal. Ai, mare!!!
I a nosaltres entre el KGB, els soviètics, els socialistes polonesos ens entra una profunda preocupació.
Genteta com Zaragoza, d’una profunda maldat basada en la seva banalitat, Joan Ferran’s un ser banalment maligne, gent com Arenas, o altres del PP fan que tot sigui creïble. Tot és possible. Tot lo possible no és precisament bo. Com la llei de Murphy.
Ha estat possible un Roldan!!!, un Filesa, un Gal, Naseiro, Marbella. Perote i una d’espies. Parlo no de picaresca, parlo de ridícul “cañí”.
Ja fa temps que uns i altres se’n foten de la democràcia i de qui la vetlla, segur que si poden es controlen, espien i fan xantatge. Sempre arriben a acords quan es tracta de fer callar, de sotmetre a Polònia i a Solidarnosc!!
El bipartidisme oficial soviètic, la perestroika fictícia , els polonesos col·laboracionistes, la desídia dels intel·lectuals ens han instal·lat en un Món on els ZP, Zaragozas, Ferran’s;Arenas Trillo’s , troben el seu hàbitat, natural.
Com voleu que no ens ho creguem tot!! Com voleu que a la gent l’importi res!!!
diumenge, 9 d’agost del 2009
ORWELL.
A les drassanes de Gdansk, a l’extrem sud del Delta del Vistula fa calor; els núvols , la humitat dibuixen una sensació de xafogor. La gent passeja trista, resignada pel nou port. Una forta olor a fang. Cap ganes de escriure, “inútilment”, aquest post. És un deure, una promesa que li vaig fer al company Reys, company ( que no militant) del sindicat.
Li devem també a Orwell, Els polonesos, els reals i els ficticis, li devem molt a Orwell.
Corria l’any 1937 i el jove A. Blair ( Artur) vigilava la seu del POUM. Els guàrdies d’assalt havien ocupat l’edifici de la Telefònica a la Plaça Catalunya. Era maig. Eren les brigades internacionals. Era un jove lluitador antifeixista i un ja veterà lluitador antiestalinista. A la Catalunya del 37 coincidien les dues causes, compartides per lluitadors de molts colors (recordem Carrasco i Formiguera).
Li devem també a Orwell, Els polonesos, els reals i els ficticis, li devem molt a Orwell.
Corria l’any 1937 i el jove A. Blair ( Artur) vigilava la seu del POUM. Els guàrdies d’assalt havien ocupat l’edifici de la Telefònica a la Plaça Catalunya. Era maig. Eren les brigades internacionals. Era un jove lluitador antifeixista i un ja veterà lluitador antiestalinista. A la Catalunya del 37 coincidien les dues causes, compartides per lluitadors de molts colors (recordem Carrasco i Formiguera).
Governava l’esquerra, junt amb la soviètica, amb la historia més dogmàtica del món. Història certament dignificada per la derrota, per la llarga lluita antifranquista. Aquesta esquerra autosatisfeta, incapaç d’assumir una crítica, incapaç fins i tot de recordar la seva història.Convençuda de la seva raó històrica, torna a governar.
És aquí, a la Polònia de les càmeres a les comissaries, on es representarà la profecia de la videovigilància, 1984. La profecia d’una societat vigilada per un gran ull en poder dels governants. La paradoxa, és que l’ull, les càmeres que tot ho veuen, unes vigilen policies, altres estan en mans privades.
Invalida això la denúncia D’Orwell?. Creiem que no, l’escència de 1984 i de rebel·lió a la granja està viva, més viva que mai. El concepte d’ortodòxia, la correcció política, el pensament únic està més garantit que mai. Fins el punt que alguns sociòlegs denuncien que més del 80% dels ciutadans compateixen afirmacions ideològiques, sense que sàpiguen explicar els continguts. Com a la granja de la rebel·lió un exercit de servidors (gossos a l’obra) s’encarrega d’escampar i controlar el pensament. Els vigilants del pensament fan una profunda i eficient feina, una premsa submisa. Una xarxa d’empreses subvencionada. Intel·lectuals orgànics en el sentit “gramscia” del terme. Un exèrcit dogmàtic militant i molt actiu “Omnipresent”. L’escència de la denúncia orwelliana no és la càmera, la videovigilància, sinó el control del pensament. A través de tots el mitjans, incloent la xarxa, es tracta de controlar el pensament.
Un exercit de fanàtics, militants de religions sense divinitat, oficiants de rituals sense misteri, com els gossos de la rebel·lió a la granja, rastregen qualsevol dissidència de l’esquerra oficial.
Orwell està viu, com ho està la lluita de tots aquells que creuen en la llibertat de consciència, es diguin Carrasco i Formigera, es diguin Artur Blair. Orwell viu també avui aquí a Polònia per molt que el vulguin fossilitzar, per molt que se’l vulguin apropiar aquells, que no fa tant el van perseguir!!!
Cap veritat és absoluta, no seria veritat.
Qui ho va dir??)
Canviar una ortodòxia per altra no suposa necessàriament un progrés.
Qui ho va escriure???)
La policia del pensament:
Tots els animals són iguals, però alguns més iguals que altres
divendres, 7 d’agost del 2009
SAURA : UN ESPANTALL.
ESPERPENTO : ESPANTALL ; BABAROTA.
L’Actuació del Departament d’Interior és “esperpentica” Un espantall , babarota. Avui ens assabentem que a les comissaries preguntaran pel grau de “satisfacció dels detinguts”. Un certificat de qualitat ISO . Ningú però certificarà el grau de qualitat dels responsables del Departament , ni de la Presidència del Govern, ni del "Viceprezzidentd". Si ho fessin tindrien problemes : No podrien ni ser reciclats a xòfer. No serveixen per pèons ( no saben treballar ). Pobres espantalls signe de la decadència del regim a Polònia.
Fa pocs dies reclamàvem com a sindicat lliure i nacional que som, les gravacions de Horta. A la discussió varem acabar reclamant la intervenció dels sindicats. Avui facilitem un comunicat de la CNT. A l’original del comunicat apareix la paraula relaxació en negreta. Una subtil , intel·ligent manera de donar-li la raó a l’alcalde d’Horta. El que ens sobta és el paper del altres sindicats, clarament alineats i alienats al costat de l’amo, del poder, tenyits per tant en aquest cas de groc . Groc, groc... En fi un espantall també sindical!!!
“Quien salvara a este xiquillo menor que un grano de arena” ...
Aquí el comunicat de la CNT: (Veiueu també el del 31 juliol a la seva web.http://www.cnt.es/guaites
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Adherida a l'Associació Internacional de lxs Treballadorxs (AIT/IWA)
Secció sindical de guaites forestals - GenCat
Telèfon: 972 645 398, Fax: 972 673 288 Pàgines i locals: www.cnt.es/guaites
Joan Saura falta a la veritat en contra dels i les treballadores
L’Actuació del Departament d’Interior és “esperpentica” Un espantall , babarota. Avui ens assabentem que a les comissaries preguntaran pel grau de “satisfacció dels detinguts”. Un certificat de qualitat ISO . Ningú però certificarà el grau de qualitat dels responsables del Departament , ni de la Presidència del Govern, ni del "Viceprezzidentd". Si ho fessin tindrien problemes : No podrien ni ser reciclats a xòfer. No serveixen per pèons ( no saben treballar ). Pobres espantalls signe de la decadència del regim a Polònia.
Fa pocs dies reclamàvem com a sindicat lliure i nacional que som, les gravacions de Horta. A la discussió varem acabar reclamant la intervenció dels sindicats. Avui facilitem un comunicat de la CNT. A l’original del comunicat apareix la paraula relaxació en negreta. Una subtil , intel·ligent manera de donar-li la raó a l’alcalde d’Horta. El que ens sobta és el paper del altres sindicats, clarament alineats i alienats al costat de l’amo, del poder, tenyits per tant en aquest cas de groc . Groc, groc... En fi un espantall també sindical!!!
“Quien salvara a este xiquillo menor que un grano de arena” ...
Aquí el comunicat de la CNT: (Veiueu també el del 31 juliol a la seva web.http://www.cnt.es/guaites
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Adherida a l'Associació Internacional de lxs Treballadorxs (AIT/IWA)
Secció sindical de guaites forestals - GenCat
Telèfon: 972 645 398, Fax: 972 673 288 Pàgines i locals: www.cnt.es/guaites
Joan Saura falta a la veritat en contra dels i les treballadores
Les declaracions públiques fetes el 28 de juliol d'enguany pel conseller del Departament
d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, en companyia del secretari Joan Boada i
la directora que ens afecta a bombers Olga Lanau, inclouen afirmacions que aquesta gent
saben que no són certes i s'orienten en perjudici directe contra els treballadors i treballadores del cos de bombers.
Creiem que per a salvaguardar el prestigi personal dels càrrecs directius i polítics d'una corporació no és de rebut que utilitzin els mitjans al seu abast per a ocultar de forma
humiliant la realitat dels recursos humans a la Direcció General de Prevenció, Extinció
d'Incendis i Salvaments (DGPEIS). Des dels alts càrrecs es prenen decisions incorrectes i
ho han de reconèixer.
Frases com "mai s’havia fet un esforç tan gran i extraordinari en el reforçament dels
bombers i en la prevenció d’incendis" i que el departament ha incrementat el nombre de
bombers fixes i ha reduït la temporalitat, fan pensar que hom es burla del personal més
precari, ja que si s'acomiada certa quantitat de temporals evidentment guanya la
proporció de treballadors fixes. També si es tanquen punts de guaita penosos, queden les
torres de guaita més bones. Tot això en comptes de regularitzar la contractació i arreglar
punts de guaita.
Si bé subscrivim que la tasca que desenvolupem alguns cossos de la Generalitat és
difícil, aquesta dificultat ve molt reforçada per la precarietat laboral d'alguns col·lectius, la
temporalitat de la contractació, i la retallada de personal de la campanya forestal del
2009. Potser la bonança de la campanya forestal del 2008 ha fet pensar que la corporació
es podia relaxar en la incorporació de personal pel 2009 i habilitació d'infraestructures.
Nosaltres també volem expressar la nostra admiració per l'entrega humana que fan
bombers i auxiliars en situacions d'emergència com a Els Ports, la majoria dels quals
seran acomiadats després de l'estiu, i molts dels quals sense saber si gaudiran de la
confiança de la DGPEIS per a treballar el 2010.
d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, en companyia del secretari Joan Boada i
la directora que ens afecta a bombers Olga Lanau, inclouen afirmacions que aquesta gent
saben que no són certes i s'orienten en perjudici directe contra els treballadors i treballadores del cos de bombers.
Creiem que per a salvaguardar el prestigi personal dels càrrecs directius i polítics d'una corporació no és de rebut que utilitzin els mitjans al seu abast per a ocultar de forma
humiliant la realitat dels recursos humans a la Direcció General de Prevenció, Extinció
d'Incendis i Salvaments (DGPEIS). Des dels alts càrrecs es prenen decisions incorrectes i
ho han de reconèixer.
Frases com "mai s’havia fet un esforç tan gran i extraordinari en el reforçament dels
bombers i en la prevenció d’incendis" i que el departament ha incrementat el nombre de
bombers fixes i ha reduït la temporalitat, fan pensar que hom es burla del personal més
precari, ja que si s'acomiada certa quantitat de temporals evidentment guanya la
proporció de treballadors fixes. També si es tanquen punts de guaita penosos, queden les
torres de guaita més bones. Tot això en comptes de regularitzar la contractació i arreglar
punts de guaita.
Si bé subscrivim que la tasca que desenvolupem alguns cossos de la Generalitat és
difícil, aquesta dificultat ve molt reforçada per la precarietat laboral d'alguns col·lectius, la
temporalitat de la contractació, i la retallada de personal de la campanya forestal del
2009. Potser la bonança de la campanya forestal del 2008 ha fet pensar que la corporació
es podia relaxar en la incorporació de personal pel 2009 i habilitació d'infraestructures.
Nosaltres també volem expressar la nostra admiració per l'entrega humana que fan
bombers i auxiliars en situacions d'emergència com a Els Ports, la majoria dels quals
seran acomiadats després de l'estiu, i molts dels quals sense saber si gaudiran de la
confiança de la DGPEIS per a treballar el 2010.
Comunicat de premsa des de Cerdanyola del Vallès, a 4 d'agost del 2009
dimecres, 5 d’agost del 2009
SAURA: RESPECTE ÉS INFORMACIÓ. VOLEM LES GRAVACIONS
Volem dedicar aquest post a aquells col·laboradors anònims que ens reclamaven respecte pels bombers i el sentiment de les famílies. Precisament per respecte i per sentiment hem reclamat les cintes, les gravacions d’Horta.
La voluntat d’amagar-se darrera els bombers, darrera la manipulació dels sentiments, és poder la maniobra més baixa i barroera que s’ha vist en molt de temps. Qualsevol, acostumat a gestionar situacions doloses, emocionalment difícils, sap que la racionalització, l’explicació als familiars, la busca de les causes que ajudin a evitar noves catàstrofes són una forma d’ajut i de reconeixement a les víctimes. Aquí deixem un enllaç amb e-noticies, amb les declaracions d’un familiar .
Demanem dos coses :
Demanem dos coses :
Respecte !!! Que no es vulgui manipular els sentiments per blindar al conseller i als responsables.
respecte és informació!!!.
respecte és informació!!!.
Volem les gravacions d’Horta, volem les cintes. És un dret del Parlament, un dret dels familiars, un dret dels ciutadans. Una negativa d’aquesta naturalesa no s’entendria a cap país democràtic.
Poder sí que s’entendria, com un intent antidemocràtic d’amagar responsabilitats.!!!
Us deixo amb l’article de X. Rius. De e-noticies
Saura s'amaga darrera els bombers
02 d'Agost de 2009
Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El País, 12 de juliol). Pel que sé hi ha fins i tot familiars que han preferit tirar pel dret respecte a eventuals responsabilitats penals del consistori.En tot cas, Saura va comparèixer amb una sala plena de comandaments dels Bombers. És una sort que dilluns passat, a dos quarts de cinc de la tarda, no hi hagués cap incendi arreu de Catalunya perquè no sé com ens ho haguéssim fet. Tota la cúpula del cos estava allà per a fer costat al conseller d'Interior. És com si en una compareixença sobre presumptes maltractaments o per una càrrega dels Antiavalots, el conseller hagués vingut amb tota la cúpula dels Mossos.Vaig aprofitar per a preguntar in situ a alguns dels presents i em van assegurar que havia estat una decisió voluntària, però costa de creure que 18 comandaments de bombers es posin d'acord per anar el mateix dia i la mateixa hora al mateix lloc. A més, hi ha precedents com quan, en una conferència del conseller, la sala estava plena de caps dels Mossos. En aquest cas, la presència de tants bombers també és sospitosa. Joan Saura ho devia saber amb antelació perquè va ser l'únic que no va posar cara de sorpresa. Almenys va tenir la delicadesa de no saludar-los a l'entrada, que hagués estat sens dubte la foto del dia, i només ho va fer al final amb la satisfacció afegida de qui ha sortit indemne d'una compareixença parlamentària. Ningú ha qüestionat fins ara la tasca dels Bombers, però amagar-se darrera de bombers és més vell que Maquiavel. El conseller d'Interior, de fet, ja ho va fer amb els Mossos quan confonia les crítiques a la seva gestió amb crítiques al cos. La presència de tants bombers, en efecte, va descol·locar l'oposició, que tenia una ocasió immillorable per preguntar directament si havien vingut per iniciativa pròpia, ni que fos a passadissos perquè no ho permet el reglament de la cambra. Saura va explicar el fets, però més aviat semblava una lliçó de meteorologia a càrrec de Mònica López perquè, ara per ara, ningú ha tingut accés ni a les gravacions ni a l'informe tècnic com van reclamar Xavier Pallarés, de CiU, o Jordi Muntanya, del PPC.
L'endemà, en una mostra de manca de respecte per la institució, encara se'n va anar a TV3 i Catalunya Ràdio per anunciar solemnement que han obert una investigació interna. Si han obert una investigació interna és perquè hi ha la sospita que no tot és va fer bé. Com deia Josep Antoni Duran i Lleida divendres a la seva carta setmanal: "Saura té l’habilitat de deixar caure notícies quan està apurat". Amb els Antibolonya va fer igual.Mai he confiat en les comissions d'investigació -la creada després del gran incendi del 94 només va servir per a exculpar CiU-, però després de llegir les excel·lents cròniques signades pel corresponsal de La Vanguardia a Lleida, Javier Ricou, potser caldria posar-lo al capdavant del dispositiu. Fins i tot han trobat objectes personals de les víctimes que es va deixar el departament en el lloc dels fets.
Malgrat la meva escassa confiança en la justícia -que com molt bé va dir un alcalde de Jerez és un cachondeo- confio més en el jutjat de Tortosa que ha obert diligències que en l'informe intern de la conselleria. Certament cal un "debat serè" sobre la tragèdia tal i com deia Joan Saura. Però, com en el cas Watergate, volem les cintes, conseller.
Saura s'amaga darrera els bombers
02 d'Agost de 2009
Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El País, 12 de juliol). Pel que sé hi ha fins i tot familiars que han preferit tirar pel dret respecte a eventuals responsabilitats penals del consistori.En tot cas, Saura va comparèixer amb una sala plena de comandaments dels Bombers. És una sort que dilluns passat, a dos quarts de cinc de la tarda, no hi hagués cap incendi arreu de Catalunya perquè no sé com ens ho haguéssim fet. Tota la cúpula del cos estava allà per a fer costat al conseller d'Interior. És com si en una compareixença sobre presumptes maltractaments o per una càrrega dels Antiavalots, el conseller hagués vingut amb tota la cúpula dels Mossos.Vaig aprofitar per a preguntar in situ a alguns dels presents i em van assegurar que havia estat una decisió voluntària, però costa de creure que 18 comandaments de bombers es posin d'acord per anar el mateix dia i la mateixa hora al mateix lloc. A més, hi ha precedents com quan, en una conferència del conseller, la sala estava plena de caps dels Mossos. En aquest cas, la presència de tants bombers també és sospitosa. Joan Saura ho devia saber amb antelació perquè va ser l'únic que no va posar cara de sorpresa. Almenys va tenir la delicadesa de no saludar-los a l'entrada, que hagués estat sens dubte la foto del dia, i només ho va fer al final amb la satisfacció afegida de qui ha sortit indemne d'una compareixença parlamentària. Ningú ha qüestionat fins ara la tasca dels Bombers, però amagar-se darrera de bombers és més vell que Maquiavel. El conseller d'Interior, de fet, ja ho va fer amb els Mossos quan confonia les crítiques a la seva gestió amb crítiques al cos. La presència de tants bombers, en efecte, va descol·locar l'oposició, que tenia una ocasió immillorable per preguntar directament si havien vingut per iniciativa pròpia, ni que fos a passadissos perquè no ho permet el reglament de la cambra. Saura va explicar el fets, però més aviat semblava una lliçó de meteorologia a càrrec de Mònica López perquè, ara per ara, ningú ha tingut accés ni a les gravacions ni a l'informe tècnic com van reclamar Xavier Pallarés, de CiU, o Jordi Muntanya, del PPC.
L'endemà, en una mostra de manca de respecte per la institució, encara se'n va anar a TV3 i Catalunya Ràdio per anunciar solemnement que han obert una investigació interna. Si han obert una investigació interna és perquè hi ha la sospita que no tot és va fer bé. Com deia Josep Antoni Duran i Lleida divendres a la seva carta setmanal: "Saura té l’habilitat de deixar caure notícies quan està apurat". Amb els Antibolonya va fer igual.Mai he confiat en les comissions d'investigació -la creada després del gran incendi del 94 només va servir per a exculpar CiU-, però després de llegir les excel·lents cròniques signades pel corresponsal de La Vanguardia a Lleida, Javier Ricou, potser caldria posar-lo al capdavant del dispositiu. Fins i tot han trobat objectes personals de les víctimes que es va deixar el departament en el lloc dels fets.
Malgrat la meva escassa confiança en la justícia -que com molt bé va dir un alcalde de Jerez és un cachondeo- confio més en el jutjat de Tortosa que ha obert diligències que en l'informe intern de la conselleria. Certament cal un "debat serè" sobre la tragèdia tal i com deia Joan Saura. Però, com en el cas Watergate, volem les cintes, conseller.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
