dimarts, 3 de febrer de 2009

UNA MÓN GRIS. UNA EUROPA FOSCA




Mig endormiscat al sofà, després de dinar m’expliquen com un dels nostres afiliats de “Solidaricat Rural” li tanquen la granja. Una sentencia del Tribunal suprem de Polònia, contra la prèvia de l’audiència territorial, li obliga a tancar la seva explotació agrícola. La de sempre. Hom pot pensar que es tracta d’una explotació cercenà a una àrea urbana metropolitana. No, les edificacions són recents i han vingut fa poc en busca de camp, verd i paisatge. Han comprat el paisatge i els jutges els han donat la raó.

Fa pocs dies un altre dels nostres amics es veia obligat a embolcallar les esquelles del seu bestia per evitar fer soroll. A un grup de veïns (recent vinguts) els molestava.


Els focs de Sant Joan o la Patum de Berga, les tradicions de foc i festa de molts dels nostres pobles perillen davant les directives Europees. També el “bous”. El Mediterrani retrocedeix , el Renaixement ha mort. El “bonisme” triomfa. Un uniformisme moral i polític envaeix Europa. “El bucolisme de debò”.

La mort de la diversitat? La fi de la discrepància, de la tensió intel·lectual?? La superioritat moral d’una determinada idea? Un món plàcid i en pau eterna amb sí mateix i amb la natura??? Una realitat plàcida i gris?? Un altra Europa de l’Est amb altres paràmetres?? També en nom de la Ciència? En nom de l’ecologisme científic, després del socialisme científic i real? En nom de totes les ciències ??


Solidar.cat no pot admetre que l’Ecologia, la biologia, la medicina, l’ enginyeria o l’ urbanisme siguin patrimoni de ningú. Creiem en un “possible canvi climàtic”, però també estem convençuts que la resposta no és patrimoni de ningú. Ecologia sí , ecologisme no. Ciència si. Ciència “com única categoria moral: No”. Arriba l’hora de la dicotomia entre dogma i sentit comú. Més enllà de colors polítics. La tècnica, la ciència, també la tradició, la poesia, els valors, la follia i el plaer. No tenen amo, són de tots. Sense color polític. Moltes coses han canviat. Moltes han de canviar.
Trobarem gent que per damunt de colors i bàndols, vulgui parlar de solucions comuns i respecte, de bous i natura, de focs artificials i cultura, d’energies netes i utilització d’energies possibles, de seguretat nuclear, de CO2. D’utilització de tècnica i ciència com a millora. De gestió de l’aigua i de...... compartir. Per això és gestiona, per als homes.

En fi un món on la discrepància i la confrontació sigui oberta i possible. No una nova Europa de l’Est, ni un nova Espanya o Europa eterna . Ni un Nou eco- socialisme de debò. Ni una Nova superioritat racial i cultural, ni una nova Edat mitjana plena de dogmes i correccions.

Volem Patums, granges i bous i estem contra la pol·lució i el canvi climàtic però volem saber si l’energia nuclear pot ser una part de la resposta, volem energies netes, pagesos i grangers. I comoditats, i altra vegada festa i xerinola. I Bous i Patums I sentit comú.

EMERGÈNCIA NACIONAL


La crisi financera dispara les comissions de bancs i caixes. Mentre el Fòrum de Davos va concloure amb núvols grisos, amb més preguntes que respostes i amb la previsible possibilitat de què la recessió dugui a fortes tensions socials.

Fa pocs dies, un alt dirigent europeu la deia grossa (Com reflectia l’avui); deia: “Espanya tornarà a ser agrícola”.

No volem ser tant pessimistes, però mentre la Polònia oficial està de festes, xerinoles, manifestacions, discussions i malentesos. La destrucció del teixit empresarial és un fet i un fet de dimensions cada vegada més preocupants. La Banca, aquella banca a qui s’ha ajudat amb diners públics no dóna crèdits (ni a empreses sanejades amb patrimoni, amb vialitat, però que pateixen de manca de diner circulant). La destrucció de teixit empresarial és una EMERGÈNCIA NACIONAL.

Què fem, què estan fent els sindicats: Els famosos sindicats de classe callen i atorguen, ni se’ls veu ni se’ls espera. Perdó, mentim tenen una certa presència al País Valencià on s’oposen tant a Camps, com a Rita Barbera i són actius a la Catalunya Nord on s’oposen a Sarkozy i esperen negociar amb la Bruni.


Els governs, “d’esquerres ells” no habiliten ajudes per la gent: Pels bancs sí. Com sempre “més dogmes que idees”, més promeses que realitats. Estil ZP. La batalla política els hi és favorable (el PP està ocupat en oposar-se a l’eutanàsia, mentre s’aplica en concretar la pròpia).


Solidarnosc fem una crida: Catalans Estem en emergència nacional!!!!!. Prou destrucció del teixit empresarial. Prou destrucció de llocs de treball. Cridem a una actitud responsable. Ni silenci còmplice, ni mobilitzacions irresponsables. Mesures. Ajudes. No sols a la Banca... també a la gent, al teixit empresarial. Caritat amb la banca? Com es pot ser caritatiu amb un ric?. Justícia amb la gent.


(Algú s’imagina quina en farien els sindicats, els moviments veïnals, les plataformes amb un altre govern???)

Volem mesures i que ens avisin si s’ha de negociar amb la Bruni.

Signat,
Solidar.cat