dijous, 26 de març de 2009

ON ÉS MONTY?????



Portem uns quants dies callats. Estem estorats. Ens creiem haver-ho vist tot, doncs no.

A La Polònia real, la de TV·3 es preguntaven: On està Monty? Un joc molt semblant al que proposàvem als nostres escrits. Pura casualitat. Coses que passen, també els eslògans d’altres blogs de la ribera del Vistula apareixen a indrets insospitats. Coses que passen. A lo que anàvem: TV3 preguntava On està Monty? Nosaltres tenim la resposta. Està on pot estar.

Els despropòsits del conseller Saura i del seu sumís escolanet Boada era una història anunciada, el seu destí era conegut. Tothom sabia que donar-li la conselleria d’Interior era una solemne bajanada. I se li va donar. Algun savi intel·lectual va interpretar que era una mostra de la "intel·ligència" de Montilla. I ho era. Una clara mesura de la intel·ligència i capacitat de Montilla i del seu respecte pel país. Un Montilla que li deu la presidència a un pacte entre minoritaris ( legítim , però difícil de governar) i que per tant esta atrapat i condicionat; va decidir donar Interior a aquell que tothom sabia que fracassaria . I Universitats a Huget!!!!! Un viatge sense retorn. Montilla no pot , no té poder per fer canvis al govern i per tant qualsevol fracàs d’un conseller se’l menja amb patates ell i.... lo que es pitjor el País. És trenca una peça i no hi ha recanvi. Cada partit té la seva quota de poder. I saben això, l’intel·ligent Montilla decideix fer-ne una de Jaimito ( les maragallades eren més intel·ligents) una de Jaimito , un “invento del TBO”. Oblidant que el fracàs d’un conseller al que no tens poder per canviar acaba afectant al president que l’ha nomenat. Acaba desprestigiant al país que el mante.
On és Monty ?? doncs , on pot ser..... dissimulant i mirant cap un altre lloc. Ell es el responsable de haver fet Saura conseller d’Interior, saben que no el podia rellevar . Què pot fer ara? Res, esperar. Trits destí d’un president. Justa mesura de la seva intel·ligència i capacitat. Una mostra del principi de Peter : Montilla fa temps que ha superar el seu nivell de competència i preparació.
Ara els hi toca apretar el cul a la cadira i esperar que escampi. “Jaimitades, invents del TBO”. Les maragallades tenien més dignitat, més contingut i a la fi assumia més les seves responsabilitats.

Cada un arriba on la seva formació i capacitats li permeten. Jugar a que es cremi el del costat , quan un és el president és una manca de respecte al país impressionant i una tonteria política difícil de justificar. On esta Monty? On pot estar!!! Amagat i “a la pancha del bou que ni neva ni plou”.

Polònia, la no-real ens ho mirem, Solidarnosc ara pensem que no deu dimitir ningú. Com més dies passen més escamparà la boira i més clar ho tindrem els polacs. Cap presa. Dia que passa, soviètic que es retrata. Fins que el bou vulgui. Fins que el bou dels catalans vulgui i exploti.

On està Monty ???: A la pancha de l bou que ni neva ni plou!!! Que duri......O no???

dimecres, 11 de març de 2009

PARADOXES ZP - MONTILLA



Paradoxes. ZP – Montilla.


“Els cretencs sempre menteixen”. Epimenides de Creta formulava una paradoxa certament divertida. Si fos veritat, llavors èssent Epimenides com era, cretenc, desmentia el fet. Un cretenc deia la veritat afirmant que sempre mentia.

Eubulides ho formulava d’altra manera. Deia: “ Menteixo” . Si la afirmació fos verdadera llavors mentiria. Paradoxes.

A Polònia la paradoxa no té sentit, fa temps que ha estat resolta. Si ZP diu: "Menteixo" tots sabem que certament menteix sense faltar alhora a la veritat.

Si Montilla diu “tots els catalans menteixen” tots sabríem els límits de l’afirmació. Com "Montilla sempre menteix" : Els catalans no menteixen, qui menteix és Montilla : On és la contradicció????
Els polonesos ho tenim molt clar, hi ha qui és cretenc, polonès, socialista o mentider quan li convé.

Només cal veure com Montilla aconsella a ZP el model polonès de consens. Per fer front a la crisi. La paradoxa és que si ZP li fa cas..... llavors el model seria fer fora del Govern a Madrid al guanyador i formar govern tots els altres. Consens. Llavors Zp no podria fer-li cas per que fora del govern no podria fer reformes.

Montilla diu : "Els socialistes deuen fer reformes estructurals per fer front a a la crisis". Com a Catalunya? Quines reformes? Quins socialistes? Quina crisis?? Quins ministres ? Corbaxo?’ Chacon? Castells? Ai no, què no és ministre!!

A Polònia No hi paradoxes . Tots sabem que Zp sempre menteix o que Montilla mai diu la veritat (difícilment se li fa dir res). Menteixen fins i tot quan no volen . Una vegada ho fan com socialistes , altra com catalans , altra con nacionalistes espanyols altra menteixen al país Basc o no diuen la veritat a Polònia. Si Montilla o Zp deien “Menteixo”. Ningú ho consideraria una paradoxa. Tots preguntaríem On? Quan? Com? Tots sabríem que... Dirien una veritat, sense deixar de mentir. Són les circumstancies de ZP , de Montilla, de l’Espanya socialista.

Deia Sant Pau en epístola a Tito: “Com pel demés , un dels seus propis portaveus ho ha formulat: aquesta quantitat de peresosos i despreciables cretencs, sempre menteixen.

Nomes cal substituir la paraula “cretenc” per altra aplicable a Zp o a Montilla. Tindríem una veritat... paraula de Sant Pau. Veritat a Polònia.
Ai!!!! Déu meu quines coses!!!

diumenge, 1 de març de 2009

LA POCIÓ MÀGICA???


AGUSTI preparant la marmita amb savina turifera.



Ai Polònia!!!! Quina gent més estranya són aquests soviètics!!!! Ara descobreixen una nova espècie botànica. La poció màgica en perill. Es que en són de ras aquest Soviètics. Com deia un dels bons militants de Solidarnosc. Aquests ecologistes de ciutat venen a donar-nos lliçons a nosaltres que sempre hem viscut amb, de i a la terra. Tota la vida de pagès i un soviètic de ciutat ens vol “salvar” i vol “salvar” el camp , el cel i l’aigua. Déu que en són de rars aquests romans!!. oi que sí Obèlix!!!

Aixó era el que es preguntava el diputat Agusti Lopez. Un del millors diputats , gran alcalde i millor persona. Aquí un resum de la seva perplexitat, extreta del diari de sessions de la comissió de medi ambient del Parlament..

El Sr. López i Pla


La proposta de resolució té a veure amb el descobriment d’una nova espècie d’arbre per a Catalunya, no que sigui nova espècie de la comunitat científica, sinó a Catalunya a la part nord de la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.
Certament, és curiós que en dia d’avui un territori com Catalunya que s’ha destacat en el món científic per haver disposat de notable botànics, es descobreixi encara avui dia un arbre nou per a la botànica catalana. No es tracta d’un insecte ni d’una papallona nocturna, és un arbre d’una certa envergadura, la savina turífera.Curiosament, la població localitzada, a l’àrea nord del Pallars Sobirà, és la més abundant de la serralada pirinenca, doncs hi ha una segona població important a la conca alta de la Garona, a la frontera francesa amb la Vall d’Aran, més reduïda que la pallaresa, prop de la població de Marignac, Marignac està molt a prop de tres pobles que són famoses, perquè es va fer la primera reintroducció de l’ós per part delMinisteri de Medi Ambient francès, estem parlant d’[Arlot #] , Saint Beat i [Melés #].Bé, aquests fets susciten dues consideracions al meu entendre i a l’entendre del nostre grup, que són, en primer lloc, quan el Departament de Medi Ambient fa la notificació a la premsa que s’ha trobat un arbre nou per a la botànica a Catalunya,s’expressa d’una manera que la gent de la Vall Ferrera que ha conviscut, no cinquanta anys, no cents anys, no mil anys, sinó més temps amb aquesta mateixa espècie, és a dir, ells ja sabien que aquella espècie vegetal era present a les seves muntanyes, i ho sabien tant que la utilitzaven per una cura, en aquest cas per rebutjar un mamífer que ataca determinat bestiar casolà, realment el Departament li falta la sensibilitat per expressar que la comunitat local coneixia la presència d’aquest arbre i que el que es fa merament és subratllar que aquell arbre és diferent, és únic per a la ciència, però la població d’aquells pobles, d’aquella comarca coneixien aquell arbre de tal manera que fins i tot havia fet la seva experiència que servia per curar o per a alguna utilitat casolana.