diumenge, 22 de febrer de 2009

MONTILLA EL GARANTIDOR.


Montilla “El garantidor” que garanteixi bon “garantidor” sera.

Montilla, el gran Montilla( que faríem a Polònia sense ell) garanteix a ZP estabilitat.
Tota una garantia. Ens recorda Jaruleski, garantint estabilitat al seus aliats.
Jose. Sí, Jose Montilla reafirma el seu compromís amb el govern del PSOE.

Oye però si son los nuestros , si somos nosotros, li diu Celestino Corbacho.
Oye tu, los nuestros però hace 200dias que tenian que decir alguna cosa sobre lo de “todo bien manden dinero”.

“Jose coño, que tu sabes lo que viene y que tu eras de los que no querias que viniera”. “Los mil no te los quita nadie los dos mil no te los da nadie”.Con decir “mas que tu” ya esta”. “Tu sabes que si caigo yo o Zp tu te vas al garate”.

Vale garanteixo estabilitat.

Però que estabilitat ni niño muerto. Jose que soy yo: Corbacho , Celestino. Claro que garantizas, garantizas que no te mueves y no enredes que ya enredo Pascual. Estamos.

Oye Celestino . Que yo no soy Pascual

Coño Jose ni yo Montilla, me entiendes.Si? Pues acabaramos.

Jose Montilla el Garantidor. Va reblar la seva genial intervenció amb la següent pregunta : O és que algú creu que Amb Mariano Rajoy al capdavant del govern d’Espanya això aniria millor??

Puigcercos li respongué :
De que parles del 7% de l’IRPF per les ONGs? Però vols callar que ens veuran??
Però no veus que et poden respondre , que tu no estàs bé de la mollera Joseret?? Algú pot preguntar si penses que amb el PP aniria res pitjor? Que no veus que res pot anar pitjor ?? Tu calla que m’enredes i em fots uns problemes de collons.

Tranquil Puigcercós : Jo Montilla i ZP garantim estabilitat.
“Montilla el garantidor que garanteixi bon garantidor sera”.

Puigcercós s’ha posat dels nervis.

AQUESTS MALEÏTS ROEDORS.

Hem seguit amb preocupació els esdeveniments de Veneçuela. A Veneçuela hi ha molts demòcrates polacs exiliats. Lluitadors per les llibertats , socialistes , republicans , catalanistes. Etc. A tots i crec poder-ho dir, els hi preocupa Hugo Chavez i la seva pretensió d’encarnar el socialisme del segle XXI. Un socialisme en el que ni ells, ni molts poden creure. Un socialisme fet de demagògia , burocràcia, ressentiment, llocs comuns i poques aportacions als nous problemes de la gent, de Veneçuela i del món.

Un amic exiliat a Veneçuela m’envia un retall de premsa i em diu: Aquests maleïts que aixequen barreres entre la gent de bona voluntat, aquests que no volen que tu i jo , que molts pugéssim compartir esperances , més enllà de la lluita pel poder. De la seva lluita pel poder. Que ens posen etiquetes en lloc de buscar l’entesa, la complicitat per una millor distribució de la riquesa i per una societat més igualitària i més justa. Conec mols demòcrates , mols lliberals , molts socialdemòcrates que podríem treballar junts a Veneçuela i a altres llocs. Molts que veiem com un país ric malbarata el seu petroli i cada dia crea més pobres i menys Veneçuela. Com destrueix petits empresses i llocs de treball. Cacics al país dels cacics. Déu meu .. els hi va bé per conservar el seu poder. Maleïts....Aquets maleïts ratolins estan per tot arreu..

També aquí. Sí també aquí . Pocs dies després del referèndum a Veneçuela. Ens trobem amb un escrit del conegut reaccionari Joan Ferran. Recupero la notícia que em va fer arribar un exiliat polac. “ Estos malditos roedores” que ens van roent l’anima demòcrata del món:


18 de Febrer de 2009
Chavez i els amnèsics interessats
El president Hugo Chavez ha guanyat el referèndum i ho ha fet amb totes les garanties exigides en un sistema democràtic....... Joan Ferran .

11 de febrero 2009. Lech quitó la máscara


El termómetro de cómo va el avance del totalitarismo en Venezuela, lo mostró la noche del martes Hugo Chávez, cuando ordenó al Canciller Nicolás Maduro que le prohibiera la entrada al país al luchador social y Premio Nobel de la Paz, Lech Walesa. Con esta radical posición Chávez perdió de todas, todas: se quito el antifaz de demócrata ante el mundo.Ésta es la segunda vez en menos de cinco meses que el Gobierno le impide a Walesa la entrada al país. A finales de octubre, la negativa......
Lech Walesa, democrata polac i fundador de Solidarnosc.

El socialisme del segle XXI representat per Chavez (Hugo) I Ferran (Juan). Seria de riure si no fos que ja no ens queda boca per riure.

dilluns, 16 de febrer de 2009

QUE RARS SÓN AQUESTS ROMANS:



“Va pa llarg”. La crisi va per a llarg. Coincidència de percepció entre el carrer i els experts.

Mentre: Què rars son aquests romans deia Asterix, observant el comportament de les legions de Cèsar en un món per ells estrany.

El mateix ens passa a nosaltres observant el comportament de Govern i oposició a l’ imperi... .o al que queda de l'antic imperi Romà a l’hispalense . Per què no em direu que no són Rars, rars, rars aquests del PP?? En plena crisi, amb un govern incapaç de reaccionar, negacionista. Les xifres d’ atur i els indicadors econòmics els pitjors d’Europa . Mentre, el PP perdut amb baralles internes , espies, Mortadelos. Incapaç de reaccionar davant de l' evidencia d’una trama interna de corrupció, o també de descomposició? No em direu que no són rars??. Per què no aprofiten per fer neteja i posar fil a l’agulla.? Rars , Rar, Rar. O no? .....ai ,ai, ai !!!

I els altres? Tot i la crisi, amb un panorama polític que els deixa les mans lliures : Amb una oposició desfeta i “autoinmolada”. En lloc de buscar amplis acords socials per tal d’ acometre les necessàries reformes que precisa el país , incloent l’autonòmica , la de la justícia o l’econòmica que els podria donar l’hegemonia política per anys i anys. En lloc d’això es deixen enredar per impulsos “antidemocràtics i chavistes” d’utilització de la justícia o d'enrocament dintre l’estructura de l’Estat. D’ immobilisme.

Chavisme dius?? De quin Chaves parles?? Que rars , són aquets romans?? Rars? O pot ser no tant??

No serem nosaltres els rars???

diumenge, 15 de febrer de 2009

VARSÒVIA 1988.


APN- Pocs mesos abans de la caiguda del règim .
(Agència Polonesa de Notícies).

Les enquestes donen un ampli recolzament popular al govern de la Rzeczpospolita Polska. La República era i és un bon aliat de la URSS. El President Gorbachof (Zapatero remendon del regim soviètic) un president amb “Don”, al final de remenDon, però amb “Don”, considera que els resultat de les enquestes demostren que el govern de la R. Polska pot enfrontar-se amb garanties a unes eleccions lliures. El 57% de la població aprova el govern , un 39% el suspèn. Amb aquestes dades a la mà Moscou veu allunyar-se la possibilitat de una vaga general o d’una reacció massiva a favor d’un nou finançament i creu conjurat el perill del resorgir de Solidarnosc.

Els dirigents del sindicat i altres analistes creuen que el règim es creu les seves pròpies dades i viu aïllat de la realitat. Abans de 2 anys caurà el mur, han declarat. Les nostres dades deixen molt clar que a la capital Varsòvia la gent esta cansada de les aliances i ineficàcia de socialistes i radicals- ex soviètics, han senyalat fons del sindicat local.

Un Dejà vu.

dimecres, 11 de febrer de 2009

VOLEM FER INFORMES DE MENYS DE 12mil.



La segona assemblea del sindicat reunit a les drassanes de Deltavistula- Gansk. Va acordar: Reclamar el dret i alhora oferir la possibilitat de realitzar estudis i informes pera les autoritats Poloneses pel procediment d’adjudicació a dit.
El sindicat és compromet a facturar menys de 12 mil euros per tal de respectar la legalitat i evitar la fiscalització de l' adjudicació a dit.
El sindicat felicita al Diputat Turull per haver descobert el procediment, i gran part de les pràctiques de “pasteleo”.

El sindicat reclama el dret a estar finançat com altres i és compromet a fer informes útils i a publicar-los en aquesta web per tal que es pugui comprovar el seu contingut, utilitat, i rigor. “Si és publiquessin sabríem si valen els 12mil menys 1 euro” ha manifestat el responsable de la proposta..

Solidarnosc en té un en marxa (si ens deixen accedir a la informació). El seu títol: “Utilitat i contingut dels estudis i informes de menys de 12 mil euros encarregats per la Generalitat: Què aporten, a qui financen”.


Per altra part esperarem el contingut de les auditories encarregades per l’auto-erigit en àrbitre, part i jutge Sr i honorable Castells (segon i ajudant de Solbes, com ha pogut saber el sindicat. Així ho expliquem, perquè així ens ho han contat.) .

SI AIXÒ ÉS POLÒNIA: SOLIDARNOSC, EL NOSTRE SINDICAT.!!!!



Segona assemblea sectorial Solidarnosc


Reunits a la vora del Vistula a les drassanes de la seva desembocadura:

Valoració de l’activitat sindical.

Pren la paraula el company Andreu en representació de LEwmas.

“Com sabeu i per raons inherents a la clandestinitat virtual en la que ens movem, el company secretari general no pot assistir a la reunió.


Constatar que l’anàlisi del sindicat era correcte. La realitat de la Polònia de TV3 , no pot amagar l’existència d’una realitat virtual que s’expressa amb força. Poden dissimular i manipular, poden presentar als membres del sindicat i al nostre secretari general com uns “xulos” o “Guapos” al temps que humanitzen al poder socialista. Però la realitat virtual que representem té molta força. Tanta que serà imparable.


Ahir els empresaris del metall , avui els treballadors de la sanitat constaten com la burocràcia socialista , la poca consciència , frivolitat i nul·la formació del Govern agreugen la crisi.


En un món global , però , voler ignorar la realitat virtual és un error irreparable. Com varem dir en la nostra primera assemblea “qui canviï la ficció canviarà la realitat” . Ja està passant . Grups de ciutadans presents en el món virtual on ens movem han pres iniciatives interessants i autogestionades a través del Facebook. Proposo que el sindicat els hi doni suport. I faci públic aquest suport.

Fort aplaudiment.....S’aprova per unanimitat.


Pren la paraula el company Manel i demana publicar les pàgines del facebook i sol·licita que es redacti un altre punt per parlar d’informes de menys de 12mil euros a publicar en un altre post. Posat a votació s’aprova amb dues abstencions.

Es publica i es fa públic el suport els següents grup del Facebook.
ILP : volem presidents documentats.
Informació bàsica
Tipus:
Interessos comuns - Creences i causes
Descripció:
Aquest grup pretén reunir 50.000 signatures per a impulsar una Iniciativa Legislativa Popular, i d'aquesta manera aconseguir que per a ser President de la Generalitat, o del propi Parlament, es necessite, com a mínim, la mateixa titulació que per a ser Cap de Servei.SI AIXÒ ÉS POLÒNIA: SOLIDARNOSC, EL NOSTRE SINDICAT
Informació de contacte
Pàgina web:
http://www.solidarcat.blogspot.com/
CAPGIRAR LA TRUITA
Global
Informació bàsica
Tipus:
Interessos comuns - Política
Descripció:
Mos agradaria canviar la realitat, mos agradaria canviar de president, mos agradaria canviar tantes coses...anem treballant i anem lluitant per a que tots els nostres somnis algun dia siguin possibles!
Informació de contacte


Visita el blog: http://www.solidarcat.blogspot.com/

dilluns, 9 de febrer de 2009

LA CRISI


Els dirigents més responsables, algún sindicat com el nostre, proposen la contenció amb certes despeses. No pot ser que el nombre de funcionaris, perdó... Ho diem malament, els funcionaris deuen aprovar un examen, una oposició i demostrar una vàlua. Tornem a començar: No por ser que el nombre de pagats, d’empleats i contractats a dit per l’administració es dispari en 4-5 anys, generant una despesa que supera i superarà l’increment de finançament. Estem en plena crisi.


Certament, no tanta despesa injustificada. El propi Obama i altres no tan mediàtics dirigents han proposat contenir el sous dels dirigents d’empreses i dels servidors públics, evitant blindatges i altres pràctiques no massa justificades, i que disparen sous a nivells èticament poc assumibles.


Per l'altra part, prediquem la cultura de l’esforç, esforç que deu tenir una compensació. Els dirigents que volem pel nostre país han de ser els millors possibles, els més preparats. TAMBÉ EN TEMPS DE CRISI. Per tant han d’estar ben pagats i reconeguts.


Com fer-ho? Com compaginar les dues condicions.??

Una proposta per una Polònia Justa i Agraïda: Els dirigents, presidents, consellers, diputats , senadors i tots els càrrecs siguin electes o no deuran cobrar un 20% més, del que cobrarien a la vida privada en funció del seu currículum i de la seva formació.


Si són enginyers, sou d’enginyer més un 20%. Si metges, sou de metge més un 20%. Si graduat, sou de graduat més un 20% i dos ous durs.

Servir al País és un honor i també un treball, per tant deu estar ben pagat però no pot ser una bicoca!!!!

Amb aquest govern. Un veritable estalvi.

Article dedicat per Solidarnosc al Diputat Dilme a qui tant han criticat.

diumenge, 8 de febrer de 2009

LA PINTADA.



Hi ha una pintada a una paret d’un poble del Delta, que diu : “Paga multes, apadrina un mosso”: La saviesa popular; diu un bon periodista de la Veu de l’Ebre. Afegeix parlant dels mossos “tenen graduat i poca cosa més”. Cert i no nomes alguns mossos.

És molt fàcil posar-se amb els mossos (amb raó, no sempre) però és més just posar-se amb els veritables responsables d’una política massa vegades recaptatòria. El veritable i radical grafitti que Solidarnosc proposa és :

“Paga multes, apadrina un President.. i algun conseller”.

Certament, algun bon periodista sense faltar a la veritat podria dir:
“Tenen graduat i poca cosa més”

Resposta d’un President: Què els hi passa Srs/es. periodistes, Senyores, Srs. diputats?? No saben que Polònia i jo som així.....??. No saben que hem tingut de passar unes eleccions?

Cert, i els mossos han tingut de passar més que un curset.

Que ningú oblidi que som a Polònia.

dissabte, 7 de febrer de 2009

ASSAIG DE CÀNTIC.


Fa pocs dies un diputat de nom Xavier Dilme escrivia: “Sempre que es qüestiona la manca d’aquest suposat govern, la culpa és dels anys de CIU...... Si algú encara ho dubtava..... les ventades del cap de setmana. La culpa és dels ajuntaments i dels meteoròlegs. I avall! Les acusacions però no les fa un indocumentat, o millor dit, algú que no deuria permetre’s el luxe de ser un indocumentat, les fa el President de Catalunya, José Montilla”.

Què has dit? Com t’atreveixes?? Anatema !! És un escàndol!!!! Notícia!!! Li ha dit indocumentat! Quina manca de respecte institucional.

Llegeixo i torno a llegir, i la veritat, comparat amb lo que se li diu i va dir a Pujol (xenòfob, provincià), Aznar, el mateix Felipe Gonzalez (Mister X) o Suarez (tahur del Missisipi), les afirmacions de Dilme són d’una innocència que espanta. Tan indefens, tan dèbil i tan tarara.....tat, veuen al President??

Polònia , ai Polònia. Ara tan rica, culta... desnortada pàtria.

La mateixa setmana.... al Parlament, presidit per un reconegut intel·lectual (no sigui dit): Li cridaven l’atenció a una Diputada per dir-li a un altre diputat: Que mentia!! Fi de la discrepància. Fi del Debat.


“És més important evitar que sigui dit que es menteix, que no, que efectivament es diguin mentides” Deia un blocaire. Deu ser més important evitar que es digui que un President és un indocumentat que no pas tenir un President o..... dos “ poc documentats”

Ai Polònia , Polònia que cansats estem de la nostra
Covarda , vella tan salvatge terra
...................................................
.................................................
Car, ai Polònia, som també molt covards i salvatges
I estimem a més amb un desesperat dolor
Aquesta meva pobre,
Bruta, trista, dissortada pàtria.

dijous, 5 de febrer de 2009

PAPAITO STALIN



Durant l’època d’Stalin, a l’antiga Unió soviètica (URSS), miler de persones van ser deportades a Sibèria. Ètnies senceres, entre elles la del propi Stalin, originari del Càucas.

Milers van morir de fam i inanició. Tot un genocidi. Conten que Stalin va donar l’ordre de difondre massivament la següent fal·làcia: Stalin, el Pare Stalin no ho sap; si ho sabés tot això no passaria.

Milers de deportats morien intentant fer-ho saber a Stalin, pensant que si el pare Stalin ho sabés no passaria. Morien essent i sentint-se “Stalinistes”.

Quan em van explicar per primera vegada aquesta anècdota, em va semblar impossible. Avui, veritat o no, sé que està en lo més íntim de qualsevol dogmatisme.

El rei va nu:
Mai el rei va nu. I si ho va, deu ser perquè està de moda. I si no ho està, s’imposa la moda. El rei mai té la culpa. Si el rei ho sabés no passaria. La superioritat moral del poder (del nostre color) no és discuteix, es dòna per suposada. Posem que parlo de la Unió Soviètica,

Sempre és més fàcil creure que pensar.

dimarts, 3 de febrer de 2009

UNA MÓN GRIS. UNA EUROPA FOSCA




Mig endormiscat al sofà, després de dinar m’expliquen com un dels nostres afiliats de “Solidaricat Rural” li tanquen la granja. Una sentencia del Tribunal suprem de Polònia, contra la prèvia de l’audiència territorial, li obliga a tancar la seva explotació agrícola. La de sempre. Hom pot pensar que es tracta d’una explotació cercenà a una àrea urbana metropolitana. No, les edificacions són recents i han vingut fa poc en busca de camp, verd i paisatge. Han comprat el paisatge i els jutges els han donat la raó.

Fa pocs dies un altre dels nostres amics es veia obligat a embolcallar les esquelles del seu bestia per evitar fer soroll. A un grup de veïns (recent vinguts) els molestava.


Els focs de Sant Joan o la Patum de Berga, les tradicions de foc i festa de molts dels nostres pobles perillen davant les directives Europees. També el “bous”. El Mediterrani retrocedeix , el Renaixement ha mort. El “bonisme” triomfa. Un uniformisme moral i polític envaeix Europa. “El bucolisme de debò”.

La mort de la diversitat? La fi de la discrepància, de la tensió intel·lectual?? La superioritat moral d’una determinada idea? Un món plàcid i en pau eterna amb sí mateix i amb la natura??? Una realitat plàcida i gris?? Un altra Europa de l’Est amb altres paràmetres?? També en nom de la Ciència? En nom de l’ecologisme científic, després del socialisme científic i real? En nom de totes les ciències ??


Solidar.cat no pot admetre que l’Ecologia, la biologia, la medicina, l’ enginyeria o l’ urbanisme siguin patrimoni de ningú. Creiem en un “possible canvi climàtic”, però també estem convençuts que la resposta no és patrimoni de ningú. Ecologia sí , ecologisme no. Ciència si. Ciència “com única categoria moral: No”. Arriba l’hora de la dicotomia entre dogma i sentit comú. Més enllà de colors polítics. La tècnica, la ciència, també la tradició, la poesia, els valors, la follia i el plaer. No tenen amo, són de tots. Sense color polític. Moltes coses han canviat. Moltes han de canviar.
Trobarem gent que per damunt de colors i bàndols, vulgui parlar de solucions comuns i respecte, de bous i natura, de focs artificials i cultura, d’energies netes i utilització d’energies possibles, de seguretat nuclear, de CO2. D’utilització de tècnica i ciència com a millora. De gestió de l’aigua i de...... compartir. Per això és gestiona, per als homes.

En fi un món on la discrepància i la confrontació sigui oberta i possible. No una nova Europa de l’Est, ni un nova Espanya o Europa eterna . Ni un Nou eco- socialisme de debò. Ni una Nova superioritat racial i cultural, ni una nova Edat mitjana plena de dogmes i correccions.

Volem Patums, granges i bous i estem contra la pol·lució i el canvi climàtic però volem saber si l’energia nuclear pot ser una part de la resposta, volem energies netes, pagesos i grangers. I comoditats, i altra vegada festa i xerinola. I Bous i Patums I sentit comú.

EMERGÈNCIA NACIONAL


La crisi financera dispara les comissions de bancs i caixes. Mentre el Fòrum de Davos va concloure amb núvols grisos, amb més preguntes que respostes i amb la previsible possibilitat de què la recessió dugui a fortes tensions socials.

Fa pocs dies, un alt dirigent europeu la deia grossa (Com reflectia l’avui); deia: “Espanya tornarà a ser agrícola”.

No volem ser tant pessimistes, però mentre la Polònia oficial està de festes, xerinoles, manifestacions, discussions i malentesos. La destrucció del teixit empresarial és un fet i un fet de dimensions cada vegada més preocupants. La Banca, aquella banca a qui s’ha ajudat amb diners públics no dóna crèdits (ni a empreses sanejades amb patrimoni, amb vialitat, però que pateixen de manca de diner circulant). La destrucció de teixit empresarial és una EMERGÈNCIA NACIONAL.

Què fem, què estan fent els sindicats: Els famosos sindicats de classe callen i atorguen, ni se’ls veu ni se’ls espera. Perdó, mentim tenen una certa presència al País Valencià on s’oposen tant a Camps, com a Rita Barbera i són actius a la Catalunya Nord on s’oposen a Sarkozy i esperen negociar amb la Bruni.


Els governs, “d’esquerres ells” no habiliten ajudes per la gent: Pels bancs sí. Com sempre “més dogmes que idees”, més promeses que realitats. Estil ZP. La batalla política els hi és favorable (el PP està ocupat en oposar-se a l’eutanàsia, mentre s’aplica en concretar la pròpia).


Solidarnosc fem una crida: Catalans Estem en emergència nacional!!!!!. Prou destrucció del teixit empresarial. Prou destrucció de llocs de treball. Cridem a una actitud responsable. Ni silenci còmplice, ni mobilitzacions irresponsables. Mesures. Ajudes. No sols a la Banca... també a la gent, al teixit empresarial. Caritat amb la banca? Com es pot ser caritatiu amb un ric?. Justícia amb la gent.


(Algú s’imagina quina en farien els sindicats, els moviments veïnals, les plataformes amb un altre govern???)

Volem mesures i que ens avisin si s’ha de negociar amb la Bruni.

Signat,
Solidar.cat

dilluns, 2 de febrer de 2009

Posem que no parlo de Madrid:




“Advertit el perill el que no hauria de fer ningú és assumir-ne les conseqüències amb fatalitat”. ( Vicent Sanchis a l’AVUI:
http://www.avui.cat/article/opinio/52676/catala/llengua/o/dialecte.html)




No. No parla del temporal ... o poder sí?



Veiem que diu: “El català corre un seriós perill de dialectització, d’esdevenir un patuès més del castellà. Feta la constatació, advertit el perill, el que no hauria de fer ningú és assumir-ne les conseqüències amb fatalitat, resignar-s’hi.”

Poder sí que parla de la ventada. O No???


On està Monty???

Sopa de cua de sargantana


Agencia Polonesa de Notícies (APN)

Marta Gené Camps guanya el premi Edebé de literatura infantil amb l’obra “Sopa de cua de sargantana”. Entre els guanyadors del premi Edebé hi figura Carlos Ruiz Zafón.


L’obra guanyadora tracta d’una nena de 12 anys capaç de predir el futur. Aviat és acusada de ser bruixa.

L’autora de 27 anys és una cineasta “polaca” que treballa a Los Angeles, als estudis Sony-Columbia on ha dirigit cinc curt metratges.

L’obra junt a la de Jordi Cervera, guanyador del premi juvenil, serà posada a la venda al març , les dues obres seran editades en català-polonès, castellà, gallec, euskera i braile.
Al temps el premi Ramon Llull ha recaigut en Carles Casajuana amb la novela que porta per títol “L’últim home que parlava català”. Caldrà preguntar a Candela, la nena protagonista de “sopa de cua de sargantana” (quin títol més bonic) si comparteix la predicció del futur, o present, assassinat del català. O podria ser, que l’assassinat als vestidors del DKV Joventut, que té lloc a la novella policíaca “la mort a sis vint-i-cinc” i la seva relació amb la Badalona multicultural li serveixin a Candela- Marta, amb les seves dots de predicció, per preparar un thriller cinematogràfic sobre la mort del català.

Segons a pogut saber l’APN l’autora era molt crítica amb l’alt nivell de pol·lució a Pequín però alhora valorava l’alt nivell esportiu dels jocs. Un esperit lliure.

Tot plegat ens recorda que estem a Polònia. El sindicat Solidarnosc recomana la seva lectura. Ja sabem que l’ impacte mediàtic ha estat per als altres premiats (Jordi Cervera Casajuana). Als dos els valorem molt, però creiem que val la pena seguir a aquesta jove autora i les seves prometedores prediccions.